Terapia per l'addicció al treball | Gadex | Sabadell, Terrassa, Sant Cugat

Addicció al treball

El treball és necessari per varis motius, en primer lloc és una font d’ingressos, però també proporciona una sèrie d’elements que intervenen en l’equilibri personal:  nivell d’activitat, intercanvi de relacions socials, organització del temps diari,  desenvolupament de la creativitat, així com una identitat personal i un sentit d’utilitat.

Una gran i intensa dedicació al treball s’ha considerat una conducta adequada, socialment ben vista i valorada, ja que suposa un alt sentit de responsabilitat i forma part de la nostra cultura, en la que primen els valors d’èxit i possessió d’un determinat estatus. Això, fa que la persona dependent al treball, que sol dedicar la seva vida per complert a aquest, no solgui tenir consciència del problema.

Ara bé, l’addicció al treball, es caracteritza per una progressiva, excessiva i desadaptativa implicació en l’activitat laboral, per la pèrdua de control en quant als límits del treball i pels problemes que ocasiona en la vida de la persona, ja que acaba interferint en les relacions familiars i socials, en el temps lliure, en la salut…

Aquesta dedicació excessiva al treball, ve precedida d’una necessitat de la persona (el treball genera excitació) i no per les necessitats reals de l’entorn laboral. En aquest sentit, el que defineix a un addicte és més l’actitud cap a allò que fa que el nombre d’hores que dedica. Habitualment, la seva conducta sol anar associada d’idees sobrevalorades en quant als diners, el poder o l’èxit. 

Característiques de l’addicció al treball

    • Elevada implicació en l’activitat laboral.
    • Sorgeix un impuls al treball degut a pressions internes.
    • Presenten poca capacitat per gaudir de la tasca que realitzen.
    • Tenen un profund sentit del deure:
    • L’activitat laboral suposa una font de motivació.
    • El treball funciona com un desafiament que la persona s’imposa per poder valorar i avaluar la seva capacitat; el que està en joc és la seva pròpia autoestima i el reconeixement social.
    • Busquen poder, prestigi i èxit, que són els elements de plaer que s’assoleixen a partir del desenvolupament professional.
    • Quan es troben allunyats de l’activitat laboral (caps de setmana, dies festius) es senten insatisfets i irritables.
    • Solen rebutjar els dies lliures que tenen, sostenint que són prescindibles.
    • Les vacances són una autèntica tortura, perquè tant gaudir del temps lliure com de les relacions socials ho viuen com una pèrdua de temps i experimenten un sentiment de culpabilitat.
    • La carència de control en quant a la implicació en les obligacions provoca que quan estan fora del treball dediquin una gran quantitat de temps i de pensaments en el aquest.
    • El treball és vist com el centre de la seva vida

En aquests casos, l’addicció al trevall provoca una interferència en la vida de la persona a diferents nivells:

Interfereix de forma negativa en la salut física: tot i patir d’estrès o de diferents problemes de salut, la seva tendència és continuar amb la seva excessiva implicació Interfereix a nivell psicològic: la seva felicitat disminueix i, és freqüent que amaguin sentiments d’inferioritat i por al fracàs Interfereix en les relacions familiars i socials: la família comença a quedar desatesa i poc a poc la seva vida social es va reduint, fins desaparèixer per complert

No obstant, s’ha de tenir en compte que no tota dedicació i implicació intensa en el treball significa que existeix una addicció. Hi ha persones que són molt treballadores, però no addictes, que poden gaudir del seu treball, així com són productives, destinen energia, entusiasme i tracten de mantenir un equilibri amb el seu temps lliure i la seva família, amb les relacions socials i amb les aficions. 

Trets i característiques de la persona addicta al treball: conseqüències

Irritabilitat, ansietat, estats depressius, inquietut, pobre sentit de l’humor.

Aspror en el tracte, excessiu sentit del deure, idees sobrevalorades del treball.

Relacions familiars deteriorades, problemes conjugals, inhibició sexual, absència de la libido sexual

Relacions sexuals programades, no espontànies

Desinterès per les relacions interpersonals (que no siguin no productives)

Tendència a l’aïllament social. pèrdua d’activitat, solitud afectiva

Pèrdua de satisfacció en tasques quotidianes (abans agradables)

Debilitament de la salut, falta d’energia i fatigabilitat, pensament enlentit

Fallades de memòria, ritme de son amb grans variacions. somnolència diürna.

Mals de cap, Abús d’alcohol, tabac i estimulants

Factors de risc o de predisposició

Inseguretat, impulsivitat, ambició, perfeccionisme.

Afany d’èxit, poder, reconeixement, etc.

Busquen obtenir resultats ràpids de les seves accions.

Lluiten de forma constant per aconseguir assoliments… 

Epidemiologia

Taxa de prevalença: pot afectar entorn el 5% de la població general

En algunes professions (metges, abogats…) pot augmentar fins el 23%

Es dóna més entre els homes, les dones solen tenir una visió més àmplia de la vida, amb major equilibri entre lo afectiu i lo laboral

Tendeix a afectar a persones d’edats mitjanes (entre 30-50 anys), de classe acomodada, amb una activitat laboral creativa, amb freqüents canvis de residència i que no actuen mogudes exclusivament per necessitats econòmiques.