ADDICIO, addiccions, internet, al joc, sexual, a les compres, al treball, al menjar | Gadex | Sabadell, Terrassa, Sant Cugat

Addiccions Conductuals

Concepte

Cert tipus de substàncies tenen la capacitat d’augmentar els nivells de dopamina en el cervell, provocant una sensació d’eufòria. Això pot succeir quan es pren, per exemple, subtàncies com ara la cocaïna; no obstant, la dopamina també pot augmentar quan es realitzen conductes que generen plaer i gratificació per a la persona.

Qualsevol conducta normal que produeixi plaer tendeix a repetir-se, de manera que pot convertir-se en una conduta addictiva.

D’aquesta manera, l’addicció al joc, a internet, al mòbil, a les compres, etc. (addiccions conductuals) tenen característiques comuns com ara la pèrdua de control i la dependència. Així, alguns hàbits de conducta que poden semblar innocents i inofensius poden convertir-se en una conducta addictiva quan s’utilitzen de forma anormal (això depèn de la intensitat, la freqüència i la quantitat de temps o diners invertits), i acaben afectant a la vida quotidiana, tant a nivell familiar, social com laboral.

Comportament addictiu

Un comportament que es defineixi com addictiu es caracteritza per:

    • Pèrdua de control.
    • No hi ha autolimitació
    • Fort dependència psicològica
    • Pèrdua d’interès per altres activitats gratificants
    • Interferència greu en la vida quotidiana
    • Negació de que la conducta sigui un problema
    • Fracàs repetit per controlar la conducta addictiva
    • Continuar tot i les conseqüències negatives

Per altre part, la característica principal que envolta a qualsevol tipus d’addicció (química i conductual) és el síndrome d’abstinència, que es determina per:

  1. Apareix un impuls i un desig intens de realitzar la conducta
  2. La tensió augmenta, presentant irritabilitat, humor depressiu, falta de concentració, problemes de son, etc., fins que es produeix la conducta
  3. La tensió desapareix temporalment
  4. L’impuls retorna gradualment, degut a estímuls interns com l’avorriment, la tensió emocional, la disfòria… o a estímuls externs com entrar en un bar en el cas d’un addicte al joc, l’olor de menjar en un addicte a aquest…

Factors psicològics de predisposició

Existeixen algunes característiques de personalitat, o certs estats emocionals que poden predisposar a a les addicions. Entre ells destaquen:

 Impulsivitat

Estat d’ànim disfòric

Intolerància als estímuls desagradables

Recerca exagerada de sensacions

Problemes de personalitat: baixa autoestima, estil d’afrontament inadequat davant les dificultats quotidianes…

Probable carència d’afecte, que pot portar a l’intent de voler omplir aquesta carència amb certes substàncies químiques o sense substàncies, per exemple amb les compres, el joc, el treball, el menjar…

Seqüència evolutiva de les addiccions conductuals

Les addicions conductuals solen seguir una seqüència progressiva:

  1. Existeix una conducta agradable i amb recompenses per la persona
  2. Els pensaments cap a certa conducta comencen a augmentar en aquells moments en que la persona no l’està realitzant
  3. La conducta comença a repetir-se amb més freqüència; la persona perd interès per altres activitats que abans li eren gratificants
  4. La persona sol treure-li la importància que altres li donen pel seu interès en la conducta, tendeix a negar la situació
  5. De forma periòdica, s’experimenta un desig intens de realitzar la conducta, creant-se expectatives molt altes sobre l’alleugeriment del malestar que es sentirà quan es pugui portar a terme la conducta.
  6. Tot i les conseqüències negatives creixents, la conducta es manté. La persona sol justificar-se en un intent per convènce’s i convèncer als demés a través d’una distorsió de la realitat.
  7. Els efectes adversos de la conducta van creixent i, la persona pot començar a prendre consciència de la realitat per lo que fa intents (lo més probable, fallits) per controlar la conducta per sí mateix
  8. En aquest moment, lo que manté la conducta ja no és el plaer sinó més bé l’alleugeriment del malestar.
  9. La persona cada cop té menys capacitat per poder aguantar les emocions negatives i les frustracions diàries; les estratègies d’afrontament ja no serveixen, de manera que la conducta addictiva és l’única manera en la que pot afrontar l’estrès i la tensió
  10. Finalment, la conducta pot arribar a nivells elevats de gravetat; així, a causa de les conseqüències (ruptura de parella, pèrdua de treball, etc.), la persona o la seva família poden decidir sol·licitar tractament.

Classificació de les addiccions

  Tipus    Variants
      Conductuals o psicològiques
    Químiques
  • Addicció a l’alcohol
  • Addicció als opiacis (morfina, heroïna, etc.)
  • Addicció a estimulants (cocaïna, anfetamines, etc.)
  • Addicció a les benzodiacepines
  • Addicció a barbitúrics
  • Addicció al cannabis
  • Addicció a la nicotina?

Intervenció

Un dels principals problemes en persones que pateixen d’una addicció tan química com psicològica es que tendeixen a negarse a reconèixer la seva situació i solen resistir-se a acceptar-ho. Menteixen i s’autoenganyen, així que habitualment son les persones que envolten a la persona addicta les que es s’adonen que existeix un problema i, normalment son les conseqüències negatives de l’addicció (problemes laborals, familiars, conjugals, psicològics…) el que fa que la persona prengui consciència i decideixi realitzar un procés psicoterapèutic.

Cada tipus d’addicció conductual difereix de les demés, però en sí hi ha un aspecte comú en totes elles, que és la pèrdua de control. Així, els objectius i les estratègies i tècniques d’intervenció solen ser semblants en tots els casos.

Els principals objectius que es persegueixen en el tractament de les addiccions conductuals són:

Control de l’estrès

Reorganitzar la vida de la persona

Prevenció de recaigudes

Les principals estratègies d’intervenció són:

Control d’estímuls associats a la conducta addictiva

Exposició perllongada als estímuls que provoquen l’impuls  o l’ànsia

Solució de problemes determinats: control de l’ànsia o l’impuls; control dels estats d’ansietat; control dels estats depressius; control dels conflictes amb altres i amb l’entorn

Instauració d’un nou estil de vida

Prevenció de recaigudes

Per últim, cal destacar que la motivació al principi, durant la intervenció i en el moment del manteniment del canvi d’hàbits, és un dels factors més importants del tractament