TERÀPIA DE PARELLA, conflictes de parella | Gadex | Sabadell, Terrassa, Sant Cugat

Teràpia de Parella

Índex

    • Objectiu
    • Problemes més freqüents en teràpia de parella
    • Avaluació
    • Intervenció i tractament

1. Objectiu

L’objectiu de la teràpia de parella és avaluar de forma adequada les dificultats de la relació, com poden ser els dèficits en la comunicació o en la solució de conflictes  i buscar noves alternatives de relació, segons les característiques i necessitats de cada parella i de cada un dels membres que la composen.

Fomentar el desenvolupament i creixement tan individual com de la parella, a través de certes estratègies i tècniques que facilitin una millor comprensió de la relació, així com d’un mateix i de l’altre, elaborant els possibles conflictes existents.

Dissenyar un programa terapèutic amb la finalitat d’intervenir en l’estructura i el funcionament de la parella, procurant un augment de la capacitat per afrontar i resoldre les situacions complexes.

No obstant, els objectius principals depenen de cada parella en concret, segons la seva demanda; així en unes parelles l’objectiu pot ser millorar la relació, en altres pot ser arribar a una separació amb el menor impacte possible, etc.

A qui va dirigida?

La teràpia de parella pot aplicar-se a parelles de nuvis, a parelles que viuen juntes sense estar casades, a parelles de gent gran, a parelles que sense portar-se malament volen millorar alguns aspectes, a parelles casades, a parelles amb fills, etc.  

2. Problemes més freqüents en teràpia de parella

Existeixen multitud de factors, tan personals com de l’entorn, que poden influenciar en la relació de parella creant situacions conflictives i de crisis. Entre els principals motius de consulta destaquen:

    • Problemes de comunicació: la comunicació és un factor indispensable per a que una parella funcioni, ja que és el canal a través del cual els dos membres de la parella s’expressen entre sí. En ocasions es produeixen dèficits en la comunicació i es manifesten més conductes verbals i no verbals negatives, entrant en joc l’agressivitat, la ira, la ironia o la ofensa.
    • Dificultat en la resolució de conflictes : pot haver un fracàs o error quan s’intenta solucionar certs problemes, sense poder afrontar de forma adequada les discussions i les solucions.
    • Situacions d’agressivitat i violència: poden produir-se situacions hostils, d’ira i violència en les discussions; solen ser les expressions més comuns dels problemes de relació.
    • Infidelitat: la infidelitat sol anar acompanyada o venir precedida de malestar en les relacions de parella.
    • Insatisfacció sexual o disfuncions sexuals en la parella: pot haver inapetència sexual, disfunció orgàsmica, etc.
    • Desequilibri de poder: el desequilibri o l’excés de poder per part d’uns dels dos membres, prenent el control en la pressa de decisions de la parella (p.ex., en temes econòmics, oci, distribució del treball a la llar, etc.) pot envair l’espai personal de l’altre persona…,  i comportar situacions de tensió.
    • Falta de cooperació: per a procurar una relació equilibrada és fonamental la cooperació per part dels dos membres. Els conflictes poden venir de la falta de cooperació sobretot en temes com les tasques domèstiques, que en molts casos acaben amb retrets, frustracions o insults.
    • Manca de confiança: pensar o imaginar de forma continua que pot estar fent l’altre membre de la parella pot ocasionar inseguretat, angoixa o inclús depressió i, si no s’evita pot arribar a generar tensions.
    • Major reciprocitat negativa.
    • Desacords: poden haver desacords en àrees com els temes financers, l’educació dels fills, etc., que poden conduir a discussions i generar distanciament.
    • Problemes amb la família d’origen.
    • Presència de psicopatologia en uns dels membres de la parella.
    • Diferències en aspectes culturals. 

3. Avaluació

L’avaluació és un procés continu que possibilita obtenir la informació fonamental per poder comprendre, conèixer i intervenir en la relació de parella. També, té la finalitat de que la parella prengui consciència, reconegui i manifesti les seves necessitats i dificultats que estan afectant el seu desenvolupament com a persones i com a parella. Els principals aspectes que s’avaluen en la relació de parella son:

    • El problema presentat: es recull informació important sobre la situació actual, identificant-se les principals àrees de conflicte (problemes en la comunicació, en la resolució de dificultats, en la intimitat, etc.).
    • La història de la relació de parella: és convenient obtenir informació sobre el desenvolupament de la relació. La història d’una parella permet un millor enteniment sobre els conflictes actuals.
    • El compromís: s’avalua quin és el grau d’inversió i de voluntat de cada un dels membres amb l’altre i amb la relació.
    • Creences bàsiques: s’obté informació sobre aquelles creences relacionades amb la intimitat, l’autonomia i les relacions dels membres de la parella.
    • Les relacions de poder i els processos de negociació: s’obté informació sobre com és l’estructura de poder en la relació i els processos de pressa de decisions, negociació i resolució de conflictes.
    • La intimitat i autonomia en la relació: es recull informació sobre quines son les necessitats i preferències de cada uns dels membres de la parella, quin temps comparteixen i quin temps dediquen a altres àrees de la seva vida, quines activitats comparteixen, etc.  
    • Procediments d’avaluació:
    • Entrevistes conjuntes: per obtenir informació sobre aspectes de la parella.
    • Administració d’inventaris i qüestionaris d’avaluació: per avaluar actituds i creences sobre la relació, i identificar els possibles pensaments disfuncionals, problemes de comunicació, etc.
    • Entrevistes individuals: es fan amb cada un dels membres per poder desenvolupar una conceptualització de com la persona veu els problemes de la relació.

4. Intervenció i tractament

Un cop s’ha fet el procés d’avaluació i s’han definit les principals àrees de conflicte, s’estableix un programa de tractament seleccionant tècniques específiques que puguin permetre el canvi.  D’acord els problemes existents, les necessitats i els recursos disponibles de la parella s’estructuren el nombre de sessions i el curs de la teràpia. Generalment, les sessions es fixen un cop a la setmana o un cop cada dues setmanes. En situacions de crisis, pot ser convenient una teràpia de dues sessions setmanals. Generalment, el tractament pot durar entre 12 i 20 sessions.

Tipologies de tractament: La teràpia de parella admet diferents variants de tractament

    • Tractament conjunt amb ambdós membres de la parella.
    • Teràpia individual aplicada a cada un dels membres de la parella de forma successiva.
    • Teràpia individual per un dels dos membres.
    • Teràpia individual aplicada simultàniament: els dos membres son tractats de forma separada pel mateix terapeuta.
    • Teràpia individual i teràpia de parella de forma combinada.
    • Teràpia individual amb dos terapeutes: un tracta a un cònjuge i l’altre a l’altre.
    • Teràpia de parella amb dos terapeutes: en les sessions terapèutiques estan presents la parella amb ambdós terapeutes.
    • Teràpia de grup amb membres aïllats de parelles en conflicte.
    • Teràpia de grup amb parelles en conflicte.
    • Teràpia familiar orientada a més de la relació de parella a les interaccions amb els fills.

Sessions de suport i seguiment Per poder fer una prevenció de recaigudes, en les últimes sessions de teràpia, el terapeuta i la parella poden revisar les estratègies apreses i els passos de resolució de problemes per manejar futures dificultats. En aquest cas, es poden plantejar a teràpia varies situacions problemàtiques similars a les tractades i demanar que expliquin o mostrin com les  tractarien i manejarien sols. També, es poden fixar sessions de seguiment per mantenir aquells aspectes assolits. Així, es convida a la parella a assistir a una o més sessions en els sis mesos posteriors a la finalització de la teràpia per tal de que la parella revisi quines son les habilitats i les pautes que fan que la relació sigui satisfactòria. Aquestes sessions també poden servir per respondre a preguntes i resoldre problemes que la parella no hagi pogut solucionar.

Estratègies i tècniques. Les principals estratègies que s’utilitzen en teràpia de parella son:

    • Intercanvi de conductes positives.
    • Entrenament en habilitats de comunicació.
    • Entrenament en resolució de conflictes.
    • Tractament dels aspectes cognitius.

Assignació de tasques per a casa: una part de la teràpia pot implicar la pràctica en la llar i l’aprenentatge de noves habilitats.