ANORGÀSMIA Terapia Sexual | Gadex | Sabadell, Terrassa, Sant Cugat

Anorgàsmia

TRASTORN DE L’ORGASME  (ANORGÀSMIA)

El trastorn de l’orgasme o anorgàsmia és l’absència o inhibició de l’orgasme i quan aquesta dificultat es presenta de forma persistent o recurrent després d’una fase d’excitació normal.

L’anorgàsmia és la dificultat per assolir l’orgasme tot i que s’estigui rebent l’estimulació adequada, o existeixi un gran desig sexual i/o les condicions medioambientals siguin les apropiades. Segons el manual de diagnòstic de malalties mentals, el trastorn de l’orgasme és l’absència o retràs persistent o recurrent de l’orgasme després d’una fase d’excitació normal (tant pel que fa la durada com la intensitat).

Per al seu diagnòstic hem de tenir presents diversos factors como l’edat, l’experiència sexual i la intensitat i la durada de l’estimulació eròtica rebuda. Les dones presenten una àmplia variabilitat en el tipus i la intensitat d’estimulació que porta a l’orgasme. Com en d’altres disfuncions sexuals també produeix malestar psíquic i problemes en les relacions interpersonals.

El trastorn pot ser primari quan la persona mai ha assolit  l’orgasme, o secundari cuando aquest apareix després d’un període de resposta normal.

Quan no s’aconsegueix assolir l’orgasme en determinades situacions o condicions parlem d’anorgàsmia situacional (com per exemple assolir o no l’orgasme segons la parella, o segons el mètode d’estimulació utilizat) Un tipus d’anorgàsmia situacional molt freqüent és l’anorgàsmia coital, en què resulta impossible  conseguir l’orgasme durant el coït, però s’aconsegueix amb altres tipus d’activitat sexual (carícies, estimulació directa del clítoris, masturbació, etc.).

Quan la dona apren a assolir l’orgasme, generalment no perd aquesta capacitat a no ser que existeixi una pobra comunicació sexual, un conflicte en la relació, una experiència traumàtica, una alteració de l’ànim o un trastorn físic.

Trastorn de l’orgasme femení

L’orgasme femení és la culminació reflexa de l’excitació, manifestada per contraccions rítmiques de la paret vaginal i la descàrrega de la tensió muscular acompanyada de nivells variables de plaer.

Assolir-lo regularment s’associa a una elevada autoestima, autoconfiança i desig d’augmentar l’activitat sexual.

Existeixen grans diferències individuals en la resposta femenina. S’han descrit diferents estadis (Kaplan) en els quals, en un extrem trobaríem dones que poden arribar a l’orgasme només amb les seves fantasies eròtiques i en l’altre extrem estarien les dones que només l’assoleixen mitjançant estimulació contínua i intensa durant unes hores. La majoria de les dones es troben en un punt intermig d’aquestes fases, arribant a l’orgasme a través de l’estimulació directa del clítoris, o indirecta a través del coït.

L’existència d’una dificultat en la capacitat d’assolir l’orgasme en la dona pot alterar la autoimatge corporal, l’autoestima i la satisfacció en les relacions.

Actualment la dona reivindica el seu paper actiu en la sexualitat, la seva necessitat, i el seu dret al plaer sexual, facilitant que cada vegada es consulti i es tracti més per aquest motiu. Les dades epidemiològiques en la població general indiquen que entre un 16%-30% de les dones pateixen aquest trastorn. Un 50% de les dones de la població general és incapaç d’experimentar un orgasme a través de l’estimulació coital; en canvi, la majoria de les dones poden arribar a l’orgasme amb l’estimulació del clítoris.

Quan una dona respon a l’estimulació del clítoris no coital pero no es capaç de assolir l’orgasme durant el coït requereix una exploració sexològica acurada, per jutjar si la incapacitat per l’orgasme coital és una variació normal de la resposta o si és deguda a una psicopatologia individual o interpersonal.

Què provoca l’anorgàsmia femenina?

L’orgasme femení és un procés complexe que conté components biològics, psicològics i socials. La seva disfunció es relaciona amb el desconeixement de la pròpia anatomia i la funció genital, en particular, del clítoris i de la eficàcia de l’estimulació. L’estimulació directa del clítoris i del seu voltant pot portar a un orgasme sense penetració  (això és el que succeeix amb la masturbació).  

Les principals causes d’anorgàsmia són de naturalesa psicògena

. Els motius que la provoquen són:

Causes conductuals: l’estimulació insuficient del clítoris (respecte a l’umbral orgàsmic de cada dona)

Entre les causes psicològiques, els factors més freqüents són:

L’autovigilància durant la relació sexual

L’ansietat associada a l’expectativa de l’orgasme i l’intent de controlar-lo.

Sentiments de culpabilitat (creències errònies sobre el dret d’experimentar plaer)

Dubtes sobre els sentiments cap a la parella.

Baixa autoestima o mala imatge d’aquesta.

Altres causes: succés traumàtic (abusos sexuales, violació), trastorns de l’estat d’ànim o una patologia mèdica.

Existeixen causes fisiològiques com són els canvis hormonals que es produeixen durant l’embaràs, el climateri o la vellesa.

Pot existir anorgàsmia induïda per substàncies o fàrmacs (com les benzodiacepines, antidepressius i antihipertensius)

Tractament:

  • Teràpia sexual
  • Psicoteràpia (conductual, analítica)            
  • Reestructuració cognitiva. Identificar, analitzar i modificar les interpretacions o pensaments erronis.
  • Com evoluciona? Si es combinen les diferents teràpies (tenint en compte la causa de la disfunció) un 82% respon al tractament durant el primer any, en el cas de les anorgàsmies primàries, i un 76% en les anorgàsmies secundàries.