DESIG SEXUAL inhibit | Gadex | Sabadell, Terrassa, Sant Cugat

Desig Sexual Inhibit

DESIG SEXUAL INHIBIT (Apatia Sexual)

Definició

El desig sexual inhibit o apatia sexual és una disfunció sexual caracteritzada per:

La manca d’interès en aspectes relacionats amb el sexe i per no dur a terme conductes sexuals, de manera que la persona ni se sent atreta pel sexe ni per les possibles relacions sexuals.

Aquest desinterès, pot provocar que la persona no busqui gratificació sexual, tot i que estigui disponible i amb una capacitat de resposta sexual física intacta.

Cal fer notar que, el poc interès pel sexe, està relacionat generalment amb dificultats d’excitació o amb problemes para aconseguir l’orgasme.

També és important destacar que el desig sexual inhibit no només es caracteritza pel desinterès en realizar l’acte sexual o coït, sinó també per:

L’absència o la disminució de fantasies sexuals y de desitjos d’activitat sexual, de forma que la persona no acostuma a iniciar relacions sexuals i està poc motivada per buscar estímuls que li provoquin excitació.

La falta d’interès cap a la sexualidad, poca atenció al material de contingut eròtic,  dificultat en percebre l’atractiu sexual de les persones, especialment d’aquells/es que poden ser companys/es sexuals.

De la mateixa manera, les persones amb desig sexual inhibit no acostumen a sentir-se frustrades quan se’ls nega la oportunitat d’una relació sexual.

El desig sexual inhibit es considera un problema o trastorn quan el desinterès sexual no és una opció o acte voluntari, sino un focus de malestar tant a nivell personal com en la relació de parella.

Tipus de desig sexual inhibit

El desig sexual inhibit es pot classificar depenen de:

El moment o edat de la seva aparició:

Desig sexual inhibit primari: la falta d’interès o de desig sexual ha estat sempre present, des de l’inici de l’activitat sexual. És estrany, no obstant, que existeixin casos de desig sexual inhibit primari, i que la persona no hagi manifestat mai interès en temes sexuals.

Desig sexual inhibit secundari: la manca d’interès sexual apareix després d’un periode en el qual el desig sexual estava present. En aquests casos, l’origen de la disfunció es pot identificar en un moment determinat, i pot ser que la disminució del desig sexual estigui provocat per la presència d’altres problemes sexuals (p.ex., dificultats d’excitació, problemes para aconseguir l’orgasme?).

El context:

Desig sexual inhibit general: la persona pateix una falta d’interès sexual global, de manera que no es limita a una persona en concret, o a certes classes d’estimulació o situacions.

Desig sexual inhibit situacional: hi ha una manca d’interès i de desig sexual cap a una parella en concret, o cap a determinades classes d’estimulació o situacions, mentre que sí se sent interès sexual cap a d’altres persones o en d’altres contextos.

Les causes:

Desig sexual inhibit degut a factors orgànics

Desig sexual inhibit degut a factors psicològics

Desig sexual inhibit degut a factors combinats

Reaccions

Les persones amb desig sexual inhibit, poden reaccionar o comportar-se de diferents formes davant la seva dificultat:

En determinats casos, hi ha persones que, tot i tenir poc o cap interés pel sexe, responen als acostaments i estímuls de la parella o company/a, i poden experimentar excitació i orgasme.

D’altra banda, hi ha persones que es poden oferir o fins i tot incitar i estimular la seva parella per mantener relacions sexuals, tot i que no en puguin gaudir ni sentir cap tipus d’atracció. Tanmateix, altres aspectes com el plaer que poden observar en la parella, la intimitat i el contacte poden complaure’l.

També, hi ha persones que s’ofereixen i acepten el contacte sexual, amb l’objetiu de no perdre la seva parella. Aquests casos es donen sobretot entre les dones, que acostumen a recórrer a la distracció i intenten que l’home ejaculi d’una forma ràpida per finalitzar l’acte sexual.

En d’altres casos, podem trobar persones amb un desinterés total per iniciar una activitat sexual; en aquests casos solen presentar un rebuig cap a tota forma d’acostament, i intenten evitar les relacions per qualsevol mitjà. Aquesta situació acostuma a portar conflictes i problemes amb la parella.

Reaccions de la parella

Les reaccions de la parella o company/a de la persona que presenta desig sexual inhibit, poden ser diferents, per exemple:

En alguns casos, poden interpretar el desinterès com un rebuig personal.

D’altra banda i sobretot si és la dona la que presenta aquesta disfunció, l’home pot interpretar-ho com una reacció normal, donat que certes creencies de tipus cultural li fan pensar que la dona no necessita la sexualitat.

Afortunadament, cada vegada més sovint, hi ha més casos en que s’enten el desig sexual inhibit com un problema, cosa que facilita que es busqui ajuda professional.

Epidemiologia

El desig sexual inhibit o apatia sexual és un dels trastorns sexuales més frequents en les dones, es tracta d’una de les principals raons per les quals acostumen a solicitar ajuda professional.

En el cas dels homes, és un trastorn molt menys freqüent.

Cal destacar que el més freqüent és trobar la variant de desig sexual inhibit secundari.

Causes

Algunes de les causes que poden portar a la pèrdua o disminució del desig sexual són:

Causes orgàniques: algunes malalties i certes substàncies o medicaments poden contribuir a aquesta disfunció, en particular quan provoquen cansament, dolor o sensació general de malestar. Podem destacar algunes malalties com:

Trastorns endocrins (manca de certes hormones o canvis hormonals?) Insuficiència renal Diabetis?

El consum de certes substàncies i medicaments com:

Fàrmacs antihipertensius Antidepressius Alcohol Opiacis…

Causes psicològiques o psicosocials són les més frequents en aquest tipus de disfunció sexual; entre aquestes destaquen:

Els estats depressius o depressió.

El baix nivell d’autoestima.

Un concepte pobre de la imatge corporal.

Una educació sexual molt estricta durant la infantesa.

Experiències sexuals traumàtiques (p.ex., violació, abusos sexuals…).

Estrés excessiu. Insomni o manca de son que poden causar cansament.

L’ansietat: és una de les principals causes d’aquesta disfunció, ja sigui en forma de por a les relacions sexuals, por a la pèrdua d’intimitat, o qualsevol altra classe d’ansietat associada a les conductes sexuals.

D’altra banda és possible que el desinterès sexual sigui causa de problemes en la relació de parella, com:

Problemes de comunicació Manca d’afecte Conflictes de poder Manca de temps perque la parella pugui estar a soles?

Cal destacar que l’avorriment sexual pot facilitar el desinterès en el sexe, ja que la rutina i la repetició en les conductes i hàbits sexuals poden provocar cansament, desgana i tedi.

En ocasions, aquesta disfunció es relaciona amb d’altres problemes sexuals, i en algunes ocasions, és conseqüència d’aquests. Per exemple, una dona amb problemes d’anorgasmia, o que presenta dolor en les relacions, o l’home que té dificultats d’erecció (impotència) o ejaculació retardada, poden perdre interès pel sexe, perque l’associen al fracàs o no els fa sentir bé.

Avaluació

El procés d’avaluació ha de tenir en compte tots aquells aspectes que poden influir en el problema; així, el nombre de vegades que una persona té relacions sexuals, no pot ser l’únic índex que determini l’existència de la disfunció.

Factors com l’edat, el sexe, o el context en la vida de la persona, s’han de valorar en l’avaluació, ja que poden afectar la vida sexual.

Intervenció

L’objetiu principal de la intervenció és valorar aquells factors o aspectes que poden afectar i reducir l’interès sexual.

AVERSIÓ AL SEXE

Definició

El trastorn per aversió al sexe és una disfunció sexual caracterizada per:

L’aversió, rebuig i evitació del contacte sexual genital amb una altra persona, de forma continuada i persistent; d’aquesta manera, la persona acostuma a rebutjar i evitar totes o gairebé totes les conductes sexuals, així com l’aproximació per part de la seva parella.

Existeix una por intensa i irracional, repulsió, fàstic, disgust i ansietat cap a l’activitat sexual, de vegades, només de pensar-hi.

L’ansietat que es presenta davant d’un possible contacte sexual, és el tema principal d’aquest trastorn. Algunes persones arriben a patir crisis d’angoixa, amb una ansietat extrema, desmais, nàusees, marejos, sensació d’ofec?

En algunes ocasions, s’arriba a mostrar repulsió cap a qualsevol estímul de tipus sexual, fins i tot petons o carícies.

En general, l’aversió al sexe se centra en algún aspecte particular del sexe (p.ex., secrecions genitals, penetració vaginal?).

Les persones amb aquesta disfunció poden intentar evitar les situacions sexuales mitjançant certes estratègies, como: anar a dormir aviat, descuidar el seu aspecte personal, abusar del consum de substàncies, ocupar tot el seu temps?

Aquesta alteració provoca un intens malestar psicològic, o dificultats en les relacions interpersonals.

Tipus d’aversió al sexe

Podem classificar aquesta disfunció segons:

El moment o edat d’aparició:        Aversió sexual primària: quan la situació s’ha presentat des de sempre. En aquests casos, la causa generalment és un trauma sexual (abusos sexuals, violació?) patit abans de començar la vida sexual activa, o bé com a conseqüència d’un ambient familiar molt repressiu.

   Aversió sexual secundària: té lloc quan la persona, després d’un període sense problemes sexuals, presenta conductes d’aversió i rebuig en la seva vida íntima.

El context:

   Aversió sexual generalitzada: quan la conducta de rebuig cap el sexe es dóna amb totes les parelles per igual i en qualsevol tipus de situació.

Aversió sexual situacional: en aquest cas, l’aversió s’experimenta només amb una parella específica.

Les causes:

Aversió sexual deguda a factors orgànics

Aversió sexual deguda a factors psicològics

Aversió sexual deguda a factors combinats

Epidemiologia

El trastorn per aversió al sexe és una disfunció sexual poc frequent.

Apareix ocasionalmente en homes, i amb una major freqüència en dones.

Causes

Causes psicològiques: en el trastorn per aversió al sexe, la majoria de les causes tenen un origen psicològic; en destaquen:

Experiències sexuals traumàtiques (p.ex., violació, incest o abusos sexuals).

Ambient familiar molt repressiu

Educació rígida i restrictiva envers el sexe

Actituts sexuals negatives

Creències errònies sobre el sexe

Sentiments de culpa, preocupació, depressió o incertesa cap el sexe Ansietat o inquietut davant la posibilitat de presentar una crisi d’ansietat durant les conductes sexuals

Disfuncions sexuals prèvies (p.ex., disparèunia, que és dolor en el coït) Problemes o conflictes de parella

Intervenció

L’objetiu principal de l’intervenció se centra en suprimir la causa o el factor subjacent  a aquest problema.

Algunes tècniques: Desensibilizació sistemàtica (imaginada o in vivo) Exercicis de focalització sensorial Tècniques de reestructuració cognitiva Teràpia de parella.