DISFUNCIÓ ERÈCTIL, impotència sexual | Gadex | Sabadell, Terrassa, Sant Cugat

Disfunció erèctil

LA DISFUNCIÓ ERÈCTIL (trastorn de l’erecció en l’home)

És la dificultat o imposibilitat d’assolir o mantenir una erecció prou consistent per mantenir una relació sexual.

En molts casos, la dificultat per a assolir l’erecció no està relacionada amb l’excitació de l’home, ni amb el nivell d’atractiu físic que té la parella per a ell. És a dir, tot i que l’home pot estar excitat i desitjar portar a terme el coït, el seu penis no aconsegueix una erecció.

Tanmateix, cal tenir en compte que les dificultats d’erecció poden aparèixer a qualsevol edat, en adolescents o joves que s’inicien en el món de la sexualitat, en homes que es troben al cim del seu vigor sexual, o en aquells d’edat més avançada.

També, cal destacar que els reflexs de l’ejaculació i de l’erecció són diferents, de manera que és possible que alguns homes amb disfunció erèctil siguin capaços d’ejacular, tot i la flacciditat del seu penis.

Aquesta alteració provoca un destacat malestar o dificultats en les relacions sexuals.

Tipus de disfunció erèctil Existeixen diversos tipus de manifestació de la disfunció eréctil. Segons el context d’aparició, distingim entre la disfunció erèctil general, que és quan la dificultat es presenta davant de qualsevol persona, situació o estimulació, és a dir de forma global, de la disfunció erèctil situacional, que té lloc quan l’home només aconsegueix tenir ereccions amb certes persones o en determinades situacions. Tanmateix, es diferencia la disfunció erèctil total, de la parcial; en el primer dels casos, l’home presenta una falta d’erecció completa, i en el segon, es produeix una certa erecció, pero que no és suficient per poder portar a terme el coït; existeixen diversos graus d’erecció d’aquest tipus. Per últim, distingim la disfunció erèctil segons si les seves causes tenen un origen psicològic o orgànic, o si en canvi, és deguda a factors combinats. Epidemiologia

La disfunció erèctil, és el trastorn sexual més freqüent entre els homes que van a consulta.

Es calcula que aquest trastorn afecta aproximadament al 7-10% dels homes, i la seva incidència augmenta amb l’edat, de manera que els homes que demanen tractament per aquest problema, acostumen a ser més grans que els que pateixen d’altres disfuncions. No obstant això, la disfunció erèctil no és necessàriament una part inevitable en el procés de l’envelliment, tot i que, és possible que, com a resultat del procés d’envelliment els homes necessitin més temps per assolir una nova erecció després d’un orgasme. L’edat també pot afectar el temps necessari per excitar-se i per a l’erecció i l’ejaculació. Tots aquests canvis són considerats completament normals, i no determinen el final de la sexualitat, sinó que certes condicions associades a l’edat (malalties, medicaments’) poden alterar el mecanisme erèctil.

Causes

La disfunció erèctil, pot ser deguda a una gran varietat de factors, tant físics com psicològics.

Causes orgàniques Certs factors orgànics o físics, com les malalties d’origen vascular, lesions neurològiques (sobretot a la medula espinal), deficiències hormonals,  lesions pròpiament en el penis o en els testicles, problemes a la uretra o a la pròstata, així com els efectes secundaris de certs medicaments o drogues, poden causar disfunció erèctil. Específicament, algunes de les malalties que poden desencadenar una disfunció erèctil són:

Esclerosi múltiple

Malaltia de Parkinson

Certs tumors

Arterioesclerosi (enduriment de les artèries)

Hipertensió (pressió arterial elevada)

Cardiopatia isquèmica

Malaltia vascular perifèrica

Insuficiència venosa

Alteracions cavernoses

Deficiències de testosterona

Hipogonadisme

Hiper-Hipotiroïdisme Síndrome de Cushing

Diabetes mellitas

Hipercolesterolèmia (excés de colesterol)

Problemes hepàtics Afeccions del runyó Insuficiència renal

Malaltia de Peyronie (curvatura del penis per fibrosi)

Lesions en els òrgans sexuals Problemes a la uretra o amb la pròstata (alguns tipus de cirurgia de la pròstata o de la bufeta poden lesionar nervis i artèries prop del penis, causant disfunció erèctil) També molts fàrmacs, d’ús relativament freqüent, poden produir disfunció erèctil com a efecte secundari.

Entre aquests destaquem els següents:

Antihipertensius

Antidepressius

Tranquilitzants

Hormonals: corticoïdes, estrògens

Antihistamínics

Diurètics Narcòtics

Anticolinèrgics

Barbitúrics

Antipsicòtics’ Tanmateix, el consumo o abús d’algunes drogues poden afectar la capacitat erèctil, com per exemple:

El consum de tabac

El consum de alcohol

El consum d’altres substàncies como marihuana, heroïna, cocaína…

Entre les drogues, cal destacar l’efecte tan negatiu que té sobre la capacitat erèctil, el consum d’alcohol, fins i tot en els homes més sans. Així, fins i tot la ingestió de 2 o 3 copes poden ser suficients per alterar l’erecció. Concretament, en els casos d’alcoholisme crònic, la resposta sexual es veu afectada de forma notable tant en els homes com en les dones.

Cal tener present, que els estils de vida que afavoreixen el desenvolupament de malalties vasculars i de malalties cardíaques, augmenten el risc de disfunció erèctil. Així, fumar, beure alcohol en excés, tenir sobrepès i no realitzar exercici físic poden ser causes potencials de disfunció erèctil. També, l’estrés i el consum de drogues en general, són hàbits de risc per a la disfunció.

Causes psicològiques Entre les causes psicològiques, destaquem:

L’ansietat i la preocupació obsessiva per aconseguir un rendiment sexual i una erecció adequada. D’aquesta manera, al no centrar-se en gaudir de la situació, sinó estar observant-se  constantment (postura d’espectador) per veure si es ‘compleix’ amb el que s’espera d’ell com a home, juntament amb l’ansietat que acompanya aquesta situació, poden desencadenar problemes d’erecció.

Quan un home centra la seva atenció en obtenir o mantenir una erección l’única cosa que aconsegueix és frenar o detenir el procés erectiu. L’estat d’ansietat posa l’organisme en senyal d’alerta, i pot no percebre adequadament els estímuls sexuals.

Inadequada educació sexual, que relaciona la sexualitat amb sentiments de culpa, i que converteix les primeres relacions sexuals en situacions carregades d’ansietat, afavorint l’aparició de dificultats d’erecció i per tant un condicionament que progressivament anirà adquirint més importància.

Temor al fracàs

Pressió de les exigències sexuals

Incapacitat (per diferents raons, com el sentiment de culpa) o un conflicte d’abandonar-se als seus sentiments eròtics.

Rebuig de la companya o Temor a ser rebutjat per ella

Temor a qualsevol lesió a l’autoestima

Estrés, sentir-se estressat, fins i tot estressat pel la feina o per situacions familiars

La depressió

La baixa autoestima

Problemes en relació amb la parella sexual, Conflictes de relació de parella Situacions estressants vitals

Pors

Fòbies

En la majoria de casos que es presenta un problema de disfunció erèctil i la seva causa és orgànica, se sol presentar una alteració emocional. Aquestes alteracions psicològiques poden ser: sentiments de frustració, pèrdua d’autoestima, por a fracassar en els intents següents, por a comunicar el seu problema, ansietat davant l’acte sexual i en alguns casos pèrdua de desig sexual i evitació de la relació sexual.

Tot i que la majoria d’homes que pateixen de disfunció erèctil pensa que és causada per factors orgànics, els aspectes psicològics lligats a l’ansietat, la depressió i a la relació amb l’amant, exerceixen un paper important. Per tant, molts homes pateixen d’una combinació de factors orgànics i psicològics.

Tractament de la disfunció erèctil

Si vostè decideix buscar l’ajuda d’un terapeuta, probablement serà més efectiva si la seva parella sexual també participa. Les parelles poden aprendre noves formes de complaure’s l’un a l’altre i de demostrar afecte. Això pot disminuir l’ansietat relacionada amb aconseguir una erecció.

El tractament necessari en els casos de disfunció erèctil depen del tipus de causa que ha desencadenat l’alteració. Així, després de realitzar el diagnòstic i conèixer el principal factor causant, la intervenció serà psicològica, mèdica o quirúrgica.

En tots els casos, es poden aplicar mesures que puguin disminuir certs hàbits de risc: deixar de fumar, reduir el consum d’alcohol, establir dietes alimentàries per corregir alteracions del metabolisme (perdre pes), augmentar l’activitat física, o cambiar una medicació que s’està prenent. Tot i que, en algunes malalties aquestes medicacions són imprescindibles, generalment poden ser substituidas per d’altres amb menys efectes secundaris sobre l’erecció.

Medicaments per via oral: p.ex., Viagra, Levitra, Cialis…

Medicaments injectats localment

Dispositius de buit

Dispositius implantats quirúrgicament

Tractament psicològic

Els factors psicològics s’haurien d’abordar tant en els pacients la causa dels quals és orgànica, com  en aquells en que certs aspectes psicològics puguin estar mantenint els problemes d’erecció.

El tractament psicològic té com a objetiu modificar aquelles actituts que contribueixen a mantenir la disfunció.

Modificació de la conducta

Psicoteràpia

Teràpia sexual

Tècniques que disminueixen l’ansietat associada amb la relació sexual

La parella del pacient pot ajudar amb les tècniques (desenvolupament gradual de la intimitat i estimulació)

Aquestes tècniques també ajuden en la Disfunció Erèctil quan es tracta de causes físiques, per alleugerir l’ansietat.