17 juny Com afrontar un diagnòstic de TDAH
El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), és un problema actual que afecta a molts nens i nenes en edat escolar, en concret, entre un 3% i un 7% segons els manual estadístic de trastorns mentals (DSM-IV-TR).
El trastorn es caracteritza per dificultats en mantenir la atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultat en el control dels impulsos, aquests trets poden afectar a tot l’entorn del nen: baix rendiment escolar, problemes de conducta tant a casa com a l’escola i trastorns de l’aprenentatge entre d’altres.
Sovint la detecció sobre un possible problema d’hiperactivitat i falta d’atenció la fa el professor o professora, que normalment ja esta familiaritzat amb les conductes indicatives del trastorn. Es quan, en col•laboració amb el psicòleg escolar i la família s’inicia el procés per determinar un diagnòstic. Aquest procés d’avaluacions i diagnòstics farà que la rutina del nen és desestabilitzi, per tant s’ha de tenir en compte com el nen rep i entén què esta passant i perquè esta passant, fent-lo sempre partícip de la situació.
Des de casa se li ha d’explicar quin es el motiu de les visites al psicòleg, no amagar res al nen i sempre respondre amb cura els dubtes o preocupacions que pugui tenir, també és important reforçar sempre la predisposició i bona conducta del nen en les sessions, així com l’esforç per adaptar-se a la nova situació. Per part dels pares és important reconèixer els trets basics del TDAH, a casa s’ha d’evitar solucionar tots els problemes d’un cop, marcar objectius realistes i augmentar el grau de dificultat progressivament, sempre reforçant i fixant-se en allò positiu. Probablement el nen requerirà supervisió a l’hora de fer deures, i si és necessari un suport extra amb un professional extern a l’escola. A més s’ha d’afavorir la rutina del nen, organitzant els horaris i les activitats de forma adequada a les seves necessitats.
És important d’entendre que el trastorn és crònic i que probablement alguns símptomes perduraran a l’edat adulta, per tant el nen necessitarà d’un tractament a llarg terme i multimodal, per aconseguir una bona adaptació social, acadèmica i familiar.