L’adolescència: una etapa crucial per al desenvolupament
L’adolescència considerem una etapa de gran importància per al desenvolupament posterior i per arribar d’una manera satisfactòria a l’edat adulta.
Sovint es diu que l’adolescència és aquella edat (aproximadament entre els 12 i els 18 anys) en què es deixa de ser nen però encara no és adult. De fet, l’adolescència és el trànsit de la infància a l’edat adulta. Durant aquest procés, el nen i la nena aniran adquirint una major independència i seguretat en ells mateixos.
Però per poder-la adquirir, abans s’haurà d’alliberar de la dependència que té dels adults. I per poder arribar a tenir un criteri propi, també haurà de discutir les opinions dels pares i dels altres i fer valer les seves pròpies.
En conseqüència, la tradicional rebel·lia que mostren els adolescents cap als pares i l’autoritat en general, no l’hem de veure com un problema, sinó com un pas necessari perquè aquell nen o nena es desenvolupi i arribi a formar-se com a adult, amb pensaments i opinions propis, i capaç de valdre’s per si mateix.
Aquest és un període de profunds canvis i per tant de crisi en què poden aparèixer problemes i conflictes.
1. Adolescents: Característiques generals
Sovint es diu que l’adolescència és aquella edat en què es deixa de ser un nen, però encara no és un adult. Durant aquest procés, el nen/a anirà adquirint una major independència i seguretat en ell mateix. Però per poder adquirir-la, abans haurà de resoldre la dependència que té dels adults. I, per arribar a tenir un criteri propi, també haurà de discutir les opinions dels pares i fer valer les pròpies.
Veiem quines són les característiques generals més comunes en els adolescents:
- Ja no es considera un nen, i per tant no vol ser tractat com a tal. No vol formar part del món dels petits, rebutja tot allò que li recorda la seva infància, no vol que li preguntin per l’escola, no vol que el facin anar a dormir, etc. Se sentirà ofès davant de qualsevol observació nostra, per petita que sigui, especialment si l’expressem davant d’altres nens.
- El desig d’independència i llibertat que experimenten és un procés natural. Els adults no ens hi hem d’interposar; seria dolent per a ell.
- D’altra banda, l’adolescent està patint un canvi físic molt important (la pubertat). Aquest canvi el fa sentir insegur; i l’hem de convèncer i tranquil·litzar que el resultat final serà positiu.
- Aquest canvi físic ha provocat que, de sobte, totes les hormones del cos es posin en funcionament; l’activitat hormonal explica en part els canvis d’humor sobtats i sobtats que pateixen els adolescents. Els adults hem de tenir paciència davant d’aquests canvis d’humor inexplicables i sense fonament.
- Fins i tot l’adolescent s’estranya del seu propi comportament. Té la impressió de no ser ell mateix, pensa que aquells gestos i actituds no són seus, no entén què li està passant. Però difícilment afirmarà aquests sentiments. Ell sap que el seu comportament no està bé, però així i tot no acceptarà els retrets o les reprimendes, que en general li produiran la sensació de ser un incomprès.
- Els adolescents intenten afirmar la seva pròpia personalitat oposant-se (sovint de manera inadequada i maldestre) a tot allò que signifiqui tradició, conformisme i criteri dels adults. L’adolescent poques vegades té un pensament propi i reflexiu; la prova és que pot canviar d’opinió sobre algun fet d’un dia per l’altre.
- En l’àmbit afectiu i familiar es mostren indiferents i fins i tot molestos amb les manifestacions d’afecte dels seus pares (petons, carícies, abraçades), especialment si es produeixen davant d’altres nois o noies de la seva edat. El que ells volen és no tan sols ser estimats, sinó estimats per ells mateixos i decidir les seves pròpies amistats, naturalment, fora de casa.
- Mostren un gran egoisme i indiferència amb els membres de la família. En canvi, són capaços de mostrar una autèntica dedicació pels altres, pels qui no pertanyen a la família, pels pobres i necessitats.
- Per això aquesta època és un bon moment per orientar-los, sense imposar-ho mai, cap a una associació juvenil que es base en uns adequats ideals i valors. Possiblement s’hi dedicaran amb un interès i un esforç que ens sorprendrà.
- També és freqüent en aquesta època viure una passió amorosa idealitzada: s?enamoren d?un professor o professora, un cantant, un esportista… Si aquesta passió és viscuda amb naturalitat i d?una manera sana, sense excessives obsessions, no cal que ens tregui el somni; el moment passional passarà per si mateix.
- Els pares no s’han d’estranyar si els fills adolescents ja no volen sortir amb ells. Els fills necessiten trobar el seu camí. El que és important és que allò que interessa als fills no sigui perillós per a la seva integritat moral i física.
- L’adolescent és capaç d’entusiasmar-se per coses insignificants de la mateixa manera que ho fa per les coses grans i magnífiques. Els adults no hem de menysprear mai ni fer comentaris negatius sobre allò que valoren els nois/es, sempre que no signifiqui un perill per a ells.
- Són molt gelosos de la seva autonomia, per la qual cosa hem d’anar amb compte de respectar la seva independència, intimitat, espai i temps. Sobretot que no se sentin vigilats, perquè només s’aconsegueix que es repleguin en ells mateixos i es tanquin més.
- Els pares els han de donar l’oportunitat de participar de manera activa en les decisions que afectin la vida en comú de la família. D’aquesta manera aconseguiran que el fill adolescent se senti integrat a l’àmbit familiar i no es desvinculi del tot.
- Descobreix la intimitat i té tendència a la introspecció. A l’adolescència es descobreix que un és diferent, i s’intenta accentuar aquesta diferència. Es dóna així la cerca d’una conducta original.
- Descobreix també el seu món interior, i cerca aïllar-se del món que l’envolta i crear un món imaginari, un món ideal propi al marge de la realitat. Un món interior que protegeix tancant-se en ell mateix.
- Debilitat de voluntat. Li costa fer les coses, mostra una actitud cansada davant de les dificultats de la vida ordinària. Es dedica amb entusiasme a tot allò que desperta el seu interès, però no així amb tot allò que cal fer per obligació.
- És impacient. Vol aconseguir les coses ja, aquí i ara. Tendeix a allò immediat i fàcil, i li falta constància per acabar el que comença.
- El seu pensament està tenyit pels seus sentiments. Posa molta càrrega afectiva en allò que pensa i diu. Per això és molt radical en els judicis i dogmàtic en les afirmacions. Li manca capacitat de matisar: per a ell tot és blanc o negre, sense postures intermèdies.
- Sobretot quan es presenten manifestacions d’independència, d’autonomia, hem de reaccionar sense enfadar-nos, sense drames ni escenes fora de to.
- En aquesta etapa cal, més que mai, la persuasió i el diàleg, evitant les imposicions. Heu de saber escoltar, comprendre, dedicar-hi temps. En aquesta època serveixen de poc les postures autoritàries; l´única autoritat que podem mantenir és una autoritat moral, però per tenir-la cal que l’adolescent tingui confiança en nosaltres.
- Quan vulgueu aconseguir una cosa d’ells, val més apel·lar als motius més elevats; no us recolzeu en arguments exclusivament pràctics; malgrat les aparences, són a l’època dels idealismes desinteressats.
- En termes generals, evitar burlar-los; mostreu-vos compassius; més encara, feu-los sentir que els enteneu. Conservareu d’aquesta manera davant vostre la vostra autoritat moral, que tant necessiten sense saber-ho, per encaminar-los correctament cap a l’edat adulta.
2. L’afecte i les relacions socials
A l’adolescència es produeixen alguns canvis importants en la conducta social:
- Evitar el control que se li aplica a casa
- Que no el tractin com un nen
- Autoafirmar-se, que ho acceptin i ho entenguin
3. Dels 12 als 16 anys
Moviment cap a la independència:
- Té problemes didentitat.
- Se sent estrany o avergonyit amb si mateix o amb el cos.
- Quan pensa sobre ell mateix, hi ha dies que tenen unes altes expectatives, mentre que altres dies té un pobre concepte propi.
- Es nota la influència dels amics en la manera de vestir i els seus interessos.
- Té un humor variable i canviant.
- Ha après a parlar ia expressar-se millor.
- Té menys demostracions d?afecte amb els pares; ocasionalment es posa groller.
- Es queixa de què els pares s’interposen a la seva independència.
- Té tendència a tornar al comportament infantil, particularment quan pateix moments de molt estrès.
Interessos futurs i canvis cognoscitius:
- S’interessa molt pel present i poc pel futur.
- Augmenten els interessos intel·lectuals.
- Adquireix més capacitat per al treball físic i mental.
- Augmenta la capacitat per pensar de manera abstracta.
Sexualitat:
- Mostres de timidesa, vergonya i modèstia.
- Les noies es desenvolupen físicament abans que els nois.
- Interès en el sexe contrari.
- Moviment vers l’heterosexualitat amb pors a l’homosexualitat.
- Preocupació pel que fa al seu atractiu físic i sexual en comparació amb els altres.
- Canvis de relacions.
- Preocupació de si és normal o no.
Moralitat, valors i direcció pròpia:
- Posa a prova les regles i els límits.
- Desenvolupa els ideals i selecciona models de comportament.
- És més conscient de les coses.
- Experimenta amb el sexe i les drogues (alcohol, cigarrets i marihuana).
4. Dels 16 als 18 anys
Moviment cap a la independència:
- Funciona amb més independència. És més autònom.
- Té un sentit d´identitat pròpia més ferm i cohesionat.
- Examina les experiències internes.
- Capacitat de pensar en les conseqüències de les idees.
- És més capaç de posposar la gratificació o la satisfacció personal.
- Disminueixen els conflictes amb els pares.
- Augmenta l estabilitat emocional.
- Creix la seva preocupació pels altres.
- Permet a les amistats que continuïn sent importants i ocupin el lloc apropiat entre tots els altres interessos.
Interessos futurs i canvis cognoscitius:
- Els hàbits de treball es fan més definits.
- Augmenta l?interès pel futur.
- Dóna més importància al paper que juga a la vida.
Sexualitat:
- Sentiments damor i passió.
- Relacions més serioses.
- Ferm sentit de la seva identitat sexual.
- Augmenta la capacitat de sentir un amor tendre i sensual.
Moralitat, valors i direcció pròpia:
- Major capacitat per establir les pròpies metes.
- Interès en el raonament moral.
- Capacitat per fer ús de la intuïció.
- Més èmfasi en la seva dignitat i amor propi.
- Les tradicions socials i culturals tornen a guanyar importància.
5. Com millorar l’autoestima de l’adolescent
L’autoestima és la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Als nens l’autoestima encara s’està formant. Els esdeveniments positius reforcen l’autoestima positiva i els fracassos activen la negativa. El fet de sentir-se estimat i respectat pels pares i la gent del seu entorn és molt important per desenvolupar una autoestima positiva.
L’autoestima dels adolescents es veu afectada positivament o negativa segons els comportaments que veu al seu voltant: pares, professors, amics… Els pares i educadors hi hem d’encoratjar el valor, la responsabilitat i la independència, i evitar la crítica destructiva.
Accions concretes per desenvolupar una bona autoestima en els adolescents:
- Elogiar i no ridiculitzar: A aquesta edat necessita que se li reconeguin les petites coses que fa diàriament. L’elogi ha de ser sincer, sense exageracions i destinat a aquells comportaments que vulguem augmentar.
- Descobrir les seves qualitats: Hem de fer que valorin totes les coses que saben fer bé, donar-los l’oportunitat de posar-les en pràctica i estimular-los per adquirir noves habilitats.
- Dir coses agradables de nosaltres mateixos: Si estem satisfets i orgullosos d’alguna cosa, no és dolent que ens ho diguem a nosaltres mateixos; així reforcem la nostra autoestima.
- Millorar la vostra imatge personal: L’aparença personal és important per estar a gust amb un mateix. Cal ensenyar-los normes sobre higiene personal, neteja, vestit, aspecte exterior, etc.
- Millorar altres comportaments: Millorant el comportament també pot millorar la relació amb altres persones, cosa que el farà sentir més a gust.
- Acceptar tothom tal com és: Cada un de nosaltres és diferent dels altres. Podem ser alts o baixos, guapos o lletjos, grossos o prims, tranquils o nerviosos, molt intel·ligents o poc.
- Ajudar-lo a tolerar frustracions: No sempre aconseguim allò que volem, i això no ha de ser motiu d’infelicitat ni d’alteració del nostre comportament.
- Ensenyar-lo a sentir-se orgullós dels seus èxits: La satisfacció per un mateix i pels propis èxits augmenta l’autoestima.
- Ensenyar-lo a adonar-se de les seves emocions i sentiments: Les emocions de vegades ens poden impedir actuar usant la raó. Reconéixer que actuem en la influència d’aquestes emocions no sempre és fàcil.
- Valorar les vostres opinions: Les vostres opinions i idees han de ser escoltades. Podem estar-hi d’acord o no, però com a mínim les hem de prendre en consideració.
- Fer que se senti un membre important de la família i del grup: Els fills són membres importants de la família, i cal notar-los escoltant-los, fent-los participar en les decisions, demanant-ne l’opinió, valorant-ne les aportacions.
- Comunicació fluida: Una bona comunicació és fonamental. Hem de trobar temps per parlar amb ells, no per interrogar-los ni controlar-los, sinó per mantenir converses amigables.
- Celebrar els seus èxits: Aprovar un examen, fer una bona feina, ser felicitat pel professor, guanyar un partit o una competició, obtenir un premi en un concurs, fer nous amics… És una bona ocasió per felicitar-lo per l’èxit aconseguit.
- Evitar la sobreprotecció: A vegades oferim una ajuda excessiva als nois. Els nois sobreprotegits no tenen iniciativa, necessiten contínuament que algú els digui què han de fer i com fer-ho.
- Els adults hem de ser bons models d’autoestima: Els adults som el mirall on ell es reflecteix. Ens ha de veure assegurances de nosaltres mateixos, per tal de sentir-se segur ell.
- Mostrar flexibilitat: Quan establim normes, que siguin les apropiades perquè tothom les compleixi i que ajudin a proporcionar un bon ambient.
- Conéixer bé l’ambient dels adolescents: L’ambient en què es mouen els adolescents els influeix notablement. No és sobrer conèixer-lo i fins i tot tenir relació.
- Dedicar-li el temps necessari: Al llarg del dia, cal trobar moments en què puguem tenir una comunicació fluida i afectiva amb ell.
- Fomentar que es relacioni amb grups: Els pares han de fomentar que el noi o la noia es relacioni amb grups juvenils com ara associacions esportives, agrupacions, etc.
- Fomentar la seva creativitat: És bo que facin activitats que n’estimulin el sentit creatiu i l’ús de la imaginació.
- Ajudar-ho a proposar-se metes: Per arribar a aconseguir alguna cosa, és bo anar-se plantejant metes intermèdies que ens ajudin a arribar, pas a pas, fins a l’objectiu final.
- Interessar-se per la seva vida escolar: Durant les moltes hores que l’adolescent passa a l’escola passen coses que afecten positivament o negativament el desenvolupament de la seva autoestima.
- Fomentar l’autonomia personal: Els adolescents han d’aprendre a cuidar-los, i per això els hem d’ensenyar les habilitats i els coneixements que necessiten.
6. Problemes freqüents a l’adolescència
Aquest període de profunds canvis pot generar diversos problemes i conflictes com:
Problemes d’orientació sexual
- Crisi d’identitat sexual
Dificultats de comunicació
- Aïllament
- Incomunicació
- Retraïment
Dificultats als estudis
- Apatia
- Desorientació
- Dificultats a l’elecció vocacional i professional
Dificultats en l’acceptació del propi cos
Primers contactes amb el món de les drogues
7. Psicopedagogia i reforç escolar
Assessorem també les famílies i els professors, i adaptem les intervencions a l’entorn de l’alumne.
En quins casos intervenim?
- TDAH: Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense
- Manca de motivació o rebuig al treball escolar
- Dificultats en l’organització i els hàbits d’estudi
- Retard maduratiu o capacitat intel·lectual límit
- Bloquejos emocionals relacionats amb el rendiment escolar
Ajuda professional
A Gadex trobareu psicòlegs especialistes en adolescents, professionals especialitzats en teràpia cognitiu conductual que els ajudaran a afrontar aquesta complexa etapa, proporcionant eines tant als joves com a les seves famílies per navegar amb èxit pels desafiaments de l’adolescència.
Els nostres especialistes treballen amb un enfocament integral que contempla tots els aspectes del desenvolupament adolescent: emocional, social, cognitiu i familiar, oferint un acompanyament personalitzat en funció de les necessitats específiques de cada adolescent.
