Psicòlegs especialistes en adolescents

Psicòlegs especialistes en adolescència

A Gadex trobarà psicòlegs especialistes en adolescents, professionals especialitzats en teràpia cognitivoconductual que els ajudaran a afrontar aquesta etapa complexa.

L’adolescència: una etapa crucial per al desenvolupament

Considerem l’adolescència una etapa de gran importància per al desenvolupament posterior i per arribar d’una manera satisfactòria a l’edat adulta.

Sovint es diu que l’adolescència és aquella edat (aproximadament entre els 12 i els 18 anys) en què es deixa de ser nen però encara no s’és adult. De fet, l’adolescència és el trànsit de la infància a l’edat adulta. Durant aquest procés, el noi i la noia aniran adquirint una major independència i seguretat en ells mateixos.

Però per poder-la adquirir, abans s’haurà d’alliberar de la dependència que té dels adults. I per poder arribar a tenir un criteri propi, també haurà de discutir les opinions dels pares i dels altres i fer valer les seves pròpies.

En conseqüència, la tradicional rebeldia que mostren els adolescents envers els pares i l’autoritat en general, no l’hem de veure com un problema, sinó com un pas necessari perquè aquell nen o nena es desenvolupi i arribi a formar-se com a adult, amb pensaments i opinions pròpies, i capaç de valer-se per si mateix.

Aquest és un període de canvis profunds i, per tant, de crisi en què poden aparèixer problemes i conflictes.

Índex

1. Característiques generals de l’adolescent
2. L’afecte i les relacions socials
3. Dels 12 als 16 anys
4. Dels 16 als 18 anys
5. Com millorar l’autoestima de l’adolescent
6. Problemes freqüents a l’adolescència
7. Psicopedagogia i reforç escolar

1. Característiques generals de l’adolescent

Sovint es diu que l’adolescència és aquella edat en què es deixa de ser un nen però encara no s’és adult. Durant aquest procés, el noi/a anirà adquirint una major independència i seguretat en ell mateix. Però per poder-la adquirir, abans haurà de resoldre la dependència que té dels adults. I, per arribar a tenir un criteri propi, també haurà de discutir les opinions dels pares i fer valer les seves pròpies.

Vegem quines són les característiques generals més comunes en els adolescents:

• Ja no es considera un nen, i per tant no vol ser tractat com a tal. No vol formar part del món dels petits, rebutja tot allò que li recorda la infància, no vol que li preguntin per l’escola, no vol que el manin anar a dormir, etc. Se sentirà ofès davant qualsevol observació nostra, per petita que sigui, especialment si l’expressarem davant d’altres nens.
• El desig d’independència i llibertat que experimenten és un procés natural. Els adults no ens hi hem d’interposar; seria dolent per a ell.
• D’altra banda, l’adolescent està patint un canvi físic molt important (la pubertat). Aquest canvi el fa sentir insegur; i l’hem de convèncer i tranquil·litzar que el resultat final serà positiu.
• Aquest canvi físic ha provocat que, de sobte, totes les hormones del cos es posin en funcionament; l’activitat hormonal explica en part els bruscos i repentins canvis d’humor que pateixen els adolescents. Els adults hem de tenir paciència davant aquests canvis d’humor inexplicables i sense fonament.
• Fins i tot l’adolescent s’estranya del seu propi comportament. Té la impressió de no ser ell mateix, pensa que aquells gestos i actituds no són seus, no entén què li passa. Però difícilment manifestarà aquests sentiments. Ell sap que el seu comportament no és correcte, però tot i així no acceptarà els retrets o les reprimendes, que en general li produiran la sensació de ser incomprès.
• Els adolescents intenten afirmar la seva pròpia personalitat oposant-se (sovint de manera inadequada i maldestra) a tot allò que signifiqui tradició, conformisme i criteri dels adults. L’adolescent poques vegades té un pensament propi i reflexiu; la prova és que pot canviar d’opinió sobre un fet d’un dia per l’altre.
• En l’àmbit afectiu i familiar es mostren indiferents i fins i tot molestos amb les manifestacions d’afecte dels pares (petons, carícies, abraçades), especialment si es produeixen davant d’altres nois o noies de la seva edat. El que ells volen és no tan sols ser estimats, sinó estimats per ells mateixos i decidir les seves pròpies amistats, naturalment, fora de casa.
• Mostren un gran egoisme i indiferència amb els membres de la família. En canvi, són capaços de mostrar una autèntica dedicació pels altres, pels qui no pertanyen a la família, pels pobres i necessitats.
• Per això aquesta època és un bon moment per orientar-los, sense imposar-ho mai, cap a una associació juvenil que es basi en uns ideals i valors adequats. Possiblement s’hi dedicaran amb un interès i un esforç que ens sorprendrà.
• També és freqüent en aquesta època viure una passió amorosa idealitzada: s’enamoren d’un professor o professora, un cantant, un esportista… Si aquesta passió es viu amb naturalitat i d’una manera sana, sense excessives obsessions, no cal que ens tregui la son; el moment passional passarà per si sol.
• Els pares no s’han d’estranyar si els fills adolescents ja no volen sortir amb ells. Els fills necessiten trobar el seu propi camí. L’important és que allò que interessa als fills no sigui perillós per a la seva integritat moral i física.
• L’adolescent és capaç d’entusiasmar-se per coses insignificants de la mateixa manera que ho fa per les coses grans i magnífiques. Els adults no hem de menysprear mai ni fer comentaris negatius sobre allò que valoren els nois/es, sempre que no signifiqui un perill per a ells.
• Són molt gelosos de la seva autonomia, per la qual cosa hem de tenir cura de respectar la seva independència, intimitat, espai i temps. Sobretot que no se sentin vigilats, perquè només s’aconsegueix que es repleguin en si mateixos i s’aïllin més.
• Els pares els han de donar l’oportunitat que participin de forma activa en les decisions que afectin la vida en comú de la família. D’aquesta manera aconseguiran que el fill adolescent se senti integrat a l’àmbit familiar i no se’n desvinculi del tot.
• Descobreix la intimitat, i té tendència a la introspecció. A l’adolescència es descobreix que un és diferent, i s’intenta accentuar aquesta diferència. Hi ha així la cerca d’una conducta original.
• Descobreix també el seu món interior, i busca aïllar-se del món que l’envolta i crear un món imaginari, un món ideal propi al marge de la realitat. Un món interior que protegeix tancant-se en si mateix.
• Debilitat de voluntat. Li costa fer les coses, mostra una actitud cansada davant les dificultats de la vida quotidiana. Es dedica amb entusiasme a tot allò que desperta el seu interès, però no a tot el que s’ha de fer per obligació.
• És impacient. Vol aconseguir les coses ja, aquí i ara. Tendeix al que és immediat i fàcil, i li falta constància per acabar el que comença.
• El seu pensament està tenyit pels seus sentiments. Posa molta càrrega afectiva en el que pensa i diu. Per això és molt radical en els seus judicis i dogmàtic en les seves afirmacions. Li manca capacitat de matisar: per a ell tot és blanc o negre, sense postures intermèdies.
• Sobretot, quan es presenten manifestacions d’independència, d’autonomia, hem de reaccionar sense enfadar-nos, sense drames ni escenes fora de to.
• En aquesta etapa és necessari, més que mai, la persuasió i el diàleg, evitant les imposicions. Heu de saber escoltar, comprendre, dedicar-li temps. En aquesta època serveixen de poc les postures autoritàries; l’única autoritat que podem mantenir és una autoritat moral, però per tenir-la cal que l’adolescent tingui confiança en nosaltres.
• Quan vulgueu aconseguir una cosa d’ells, més val apel·lar als motius més elevats; no us baseu en arguments exclusivament pràctics; malgrat les aparences, es troben a l’època dels idealismes desinteressats.
• En termes generals, eviteu burlar-vos d’ells; mostreu-vos compassius; més encara, feu-los sentir que els enteneu. Conservareu d’aquesta manera davant d’ells la vostra autoritat moral, que tant necessiten sense saber-ho, per encaminar-los correctament cap a l’edat adulta.

2. L’afecte i les relacions socials

Durant l’adolescència es produeixen alguns canvis importants en la conducta social:

1. Necessita ser acceptat pels seus iguals. L’impuls que sent d’evasió de la llar l’atreu cap al cercle d’amics, la colla, on busca:
   • Evitar el control que se li aplica a casa
   • Que no el tractin com un nen
   • Autoafirmar-se, que l’acceptin i l’entenguin
2. S’adopten senyals, distintius, normes del grup i una determinada manera de parlar (argot), que el fan sentir membre del grup.
3. És hipersensible al ridícul. Necessita la seguretat de ser acollit dins el grup i no trobar-se amb actituds de desconfiança.
4. Necessita l’amistat. Vol reforçar els llaços de l’amistat, molts dels quals es conservaran durant la vida adulta. També necessita l’amic o amiga íntims, a qui pugui confiar tot el que sent i pensa.
5. Apareixen les colles d’amics. La colla és un grup petit amb qui es té contacte gairebé diari. La penya està formada per diverses colles, que es reuneixen per muntar festes, trobades, la qual cosa permet que es barregin colles de nois i de noies, i ampliar el cercle de relacions.

EL GRUP D’AMICS i companys constitueix per a ell un gran punt de suport. Hi busca comunicació, suport, alliberament, reducció de tensions íntimes. Influeix en la seva manera de vestir, la música que escolta, allò que li agrada llegir… Tot i això, no deixarà de rebre la influència familiar, encara que de vegades rebutgi la manera sobreprotectora com aquesta es manifesta.

LES RELACIONS AMB ELS ADULTS són ambivalents. De vegades s’oposa a l’adult, i altres vegades l’imita, ja que necessita models en una època en què ha d’afirmar la seva personalitat. Creix la capacitat crítica envers els pares.

ELS CAPS i PROFESSORS equilibrats i democràtics influiran positivament en la manera de pensar i actuar de l’adolescent. Per contra, aquells massa rígids i inflexibles seran criticats amb duresa i rebran una oposició oberta.

LA VIDA AFECTIVA fluctuarà entre un clar retraïment (aïllament personal, recerca de la intimitat) i la seva tendència generosa de relacionar-se amb els altres. L’evolució en aquest camp és la següent: quan encara és un infant, viu en un món on ell és el centre de tot. Amb el pas dels anys, supera aquest egocentrisme; al principi es tanca en si mateix, i més tard, comença a reconèixer al seu entorn les persones i el món, i sorgeixen en ell interessos socials, culturals, sexuals, vocacionals…

El temps que comparteix amb els seus amics augmenta durant l’adolescència. Se sent més comprès i acceptat per ells, i dedica cada vegada menys temps als pares i a la família.

Les amistats de la infància es basaven en les activitats comunes; en canvi, a l’adolescència, les amistats comparteixen activitats però també una similitud d’actituds, valors, lleialtat i intimitat.

Entre les noies, les converses íntimes, amb un alt grau de revelacions personals, les ajuda a desenvolupar i explorar la seva identitat, així com la seva sexualitat i els sentiments que aquesta desperta en elles.

Les amistats dels nois no solen ser tan íntimes com les de les noies. Als grups de nois s’aprecia el valor de cadascú a través de les accions i actes, més que en les revelacions personals.

3. Dels 12 als 16 anys

Moviment cap a la independència:

• Té problemes d’identitat.
• Se sent estrany o avergonyit amb si mateix o amb el seu cos.
• Quan pensa sobre ell mateix, hi ha dies que té unes expectatives altes, mentre que altres dies té un concepte propi pobre.
• Es nota la influència dels amics en la seva manera de vestir i els seus interessos.
• Té un humor variable i canviant.
• Ha après a parlar i a expressar-se millor.
• Té menys demostracions d’afecte amb els pares; ocasionalment es posa groller.
• Es queixa que els pares s’interposen en la seva independència.
• Té tendència a tornar al comportament infantil, especialment quan pateix moments de molt estrès.

Interessos futurs i canvis cognitius:

• S’interessa molt pel present i poc pel futur.
• Augmenten els interessos intel·lectuals.
• Adquireix una major capacitat per al treball físic i mental.
• Augmenta la capacitat de pensar de manera abstracta.

Sexualitat:

• Mostres de timidesa, vergonya i modèstia.
• Les noies es desenvolupen físicament abans que els nois.
• Interès pel sexe contrari.
• Moviment cap a l’heterosexualitat amb pors a l’homosexualitat.
• Preocupació respecte al seu atractiu físic i sexual en comparació amb els altres.
• Canvis de relacions.
• Preocupació sobre si és normal o no.

Moralitat, valors i direcció pròpia:

• Posa a prova les regles i els límits.
• Desenvolupa els ideals i selecciona models de comportament.
• És més conscient de les coses.
• Experimenta amb el sexe i les drogues (alcohol, cigarrets i marihuana).

4. Dels 16 als 18 anys

Moviment cap a la independència:

• Funciona amb més independència. És més autònom.
• Té un sentit d’identitat pròpia més ferm i cohesionat.
• Examina les seves experiències internes.
• Capacitat de pensar en les conseqüències de les seves idees.
• És més capaç d’ajornar la gratificació o la satisfacció personal.
• Disminueixen els conflictes amb els pares.
• Augmenta l’estabilitat emocional.
• Creix la seva preocupació pels altres.
• Permet que les amistats continuïn sent importants i ocupin el lloc apropiat entre tots els altres interessos.

Interessos futurs i canvis cognitius:

• Els hàbits de treball es fan més definits.
• Augmenta l’interès pel futur.
• Dona més importància al paper que juga a la vida.

Sexualitat:

• Sentiments d’amor i passió.
• Relacions més serioses.
• Ferm sentit de la seva identitat sexual.
• Augmenta la capacitat de sentir un amor tendre i sensual.

Moralitat, valors i direcció pròpia:

• Major capacitat per establir les seves pròpies fites.
• Interès en el raonament moral.
• Capacitat per fer ús de la intuïció.
• Major èmfasi en la seva dignitat i amor propi.
• Les tradicions socials i culturals tornen a guanyar importància.

5. Com millorar l’autoestima de l’adolescent

L’autoestima és la imatge que tenim de nosaltres mateixos. En els nens l’autoestima encara s’està formant. Els esdeveniments positius reforcen en ell l’autoestima positiva i els fracassos activen la negativa. El fet de sentir-se estimat i respectat pels seus pares i la gent del seu entorn és molt important per al desenvolupament d’una autoestima positiva.

L’autoestima dels adolescents es veu afectada positivament o negativament segons els comportaments que veu al seu voltant: pares, professors, amics… Els pares i educadors hem d’encoratjar en ell el valor, la responsabilitat i la independència, i evitar la crítica destructiva.

Accions concretes per desenvolupar una bona autoestima en els adolescents:

1. ELOGIAR I NO RIDICULITZAR: A aquesta edat necessita que se li reconeguin les petites coses que fa diàriament. L’elogi ha de ser sincer, sense exageracions i destinat a aquells comportaments que vulguem augmentar.
2. DESCOBRIR LES SEVES QUALITATS: Hem de fer que valorin totes les coses que saben fer bé, donar-los l’oportunitat de posar-les en pràctica, i estimular-los per adquirir noves habilitats.
3. DIR COSES AGRADABLES DE NOSALTRES MATEIXOS: Si estem satisfets i orgullosos d’alguna cosa, no és dolent que ens ho diguem a nosaltres mateixos; així reforcem la nostra autoestima.
4. MILLORAR LA SEVA IMATGE PERSONAL: L’aparença personal és important per sentir-se bé amb un mateix. Cal ensenyar-los normes sobre higiene personal, neteja, vestit, aspecte exterior, etc.
5. MILLORAR ALTRES COMPORTAMENTS: Millorant el comportament també pot millorar la relació amb altres persones, cosa que el farà sentir més a gust.
6. ACCEPTAR TOTHOM TAL COM ÉS: Cadascun de nosaltres és diferent dels altres. Podem ser alts o baixos, guapos o lletjos, grassos o prims, tranquils o nerviosos, molt intel·ligents o poc.
7. AJUDAR-LO A TOLERAR FRUSTRACIONS: No sempre aconseguim el que volem, i això no ha de ser motiu d’infelicitat ni d’alteració del nostre comportament.
8. ENSENYAR-LO A SENTIR-SE ORGULLÓS DELS SEUS ÈXITS: La satisfacció per un mateix i pels propis èxits augmenta l’autoestima.
9. ENSENYAR-LO A ADONAR-SE DE LES SEVES EMOCIONS I SENTIMENTS: Les emocions a vegades ens poden impedir actuar usant la raó. Reconèixer que actuem sota la influència d’aquestes emocions no sempre és fàcil.
10. VALORAR LES SEVES OPINIONS: Les seves opinions i idees han de ser escoltades. Podem estar-hi d’acord o no, però com a mínim les hem de tenir en consideració.
11. FER QUE SE SENTI UN MEMBRE IMPORTANT DE LA FAMÍLIA I DEL GRUP: Els fills són membres importants de la família, i s’ha de notar escoltant-los, fent-los participar en les decisions, demanant la seva opinió, valorant les seves aportacions.
12. COMUNICACIÓ FLUIDA: Una bona comunicació és fonamental. Hem de trobar temps per parlar amb ells, no per interrogar-los ni controlar-los, sinó per mantenir converses amigables.
13. CELEBRAR ELS SEUS ÈXITS: Aprovar un examen, fer una bona feina, ser felicitat pel professor, guanyar un partit o una competició, obtenir un premi en un concurs, fer nous amics… És una bona ocasió per felicitar-lo per l’èxit aconseguit.
14. EVITAR LA SOBREPROTECCIÓ: A vegades oferim una ajuda excessiva als nois. Els nois sobreprotegits no tenen iniciativa, necessiten contínuament que algú els digui què han de fer i com fer-ho.
15. ELS ADULTS HEM DE SER BONS MODELS D’AUTOESTIMA: Els adults som el mirall on ell es reflecteix. Ens ha de veure segurs de nosaltres mateixos, per tal de sentir-se segur ell.
16. MOSTRAR FLEXIBILITAT: Quan establim normes, que siguin les apropiades perquè tothom les compleixi i que ajudin a proporcionar un bon ambient.
17. CONÈIXER BÉ L’AMBIENT DELS ADOLESCENTS: L’ambient en què es mouen els adolescents els influeix notablement. No està de més conèixer-lo i fins i tot tenir-hi relació.
18. DEDICAR-LI EL TEMPS NECESSARI: Al llarg del dia, cal trobar moments en què puguem tenir una comunicació fluïda i afectiva amb ell.
19. FOMENTAR QUE ES RELACIONI AMB GRUPS: Els pares han de fomentar que el noi o la noia es relacioni amb grups juvenils com ara associacions esportives, agrupacions, etc.
20. FOMENTAR LA SEVA CREATIVITAT: És bo que realitzin activitats que estimulin el seu sentit creatiu i l’ús de la imaginació.
21. AJUDAR-LO A PROPOSAR-SE FITES: Per arribar a aconseguir alguna cosa, és bo anar-se plantejant fites intermèdies que ens ajudin a arribar, pas a pas, fins a l’objectiu final.
22. INTERESSAR-SE PEL SEU MÓN ESCOLAR: Durant les moltes hores que l’adolescent passa a l’escola passen coses que afecten positivament o negativament el desenvolupament de la seva autoestima.
23. FOMENTAR L’AUTONOMIA PERSONAL: Els adolescents han d’aprendre a cuidar-se ells mateixos, i per això els hem d’ensenyar les habilitats i coneixements que necessiten.

6. Problemes freqüents a l’adolescència

Aquest període de canvis profunds pot generar diversos problemes i conflictes com:

Problemes d’orientació sexual

• Crisi d’identitat sexual

Dificultats de comunicació

• Aïllament
• Incomunicació
• Retraïment

Dificultats als estudis

• Apatia
• Desorientació
• Dificultats en l’elecció vocacional i professional

Dificultats en l’acceptació del propi cos

Primers contactes amb el món de les drogues

Psicopedagogia i reforç escolar

Durant l’adolescència, molts joves presenten dificultats per mantenir un bon rendiment acadèmic. Des de l’àrea de psicopedagogia, treballem per millorar els processos d’aprenentatge, incorporant tècniques d’estudi, orientació escolar i suport emocional.

Assessorarem també les famílies i els professors, i adaptem les intervencions a l’entorn de l’alumne: ja sigui al nostre centre, al seu entorn familiar o fins i tot en coordinació amb l’escola.

En quins casos intervenim?

• TDAH: Trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat
• Manca de motivació o rebuig a la feina escolar
• Dificultats en l’organització i hàbits d’estudi
• Retard maduratiu o capacitat intel·lectual límit
• Bloquejos emocionals relacionats amb el rendiment escolar

Classes de reforç acadèmic

Durant tot el curs oferim classes de reforç escolar per a alumnes d’E.P., ESO i Mòduls. Treballem en grups reduïts (màxim 4 alumnes) i apliquem tècniques d’estudi adaptades al perfil de cada adolescent.

Comptem amb diferents grups i horaris, i fem un seguiment personalitzat de cada cas.

Ajuda professional

A Gadex trobarà psicòlegs especialistes en adolescents, professionals especialitzats en teràpia cognitivoconductual que els ajudaran a afrontar aquesta etapa complexa, proporcionant eines tant als joves com a les seves famílies per navegar amb èxit pels desafiaments de l’adolescència.

Els nostres especialistes treballen amb un enfocament integral que contempla tots els aspectes del desenvolupament adolescent: emocional, social, cognitiu i familiar, oferint un acompanyament personalitzat en funció de les necessitats específiques de cada adolescent.