Tractament de la disfunció erèctil
(trastorn de l’erecció en l’home)
La disfunció erèctil, és la dificultat o imposibilitat d’assolir o mantenir una erecció prou consistent per mantenir una relació sexual.
En molts casos, la dificultat per a assolir l’erecció no està relacionada amb l’excitació de l’home, ni amb el nivell d’atractiu físic que té la parella per a ell. És a dir, tot i que l’home pot estar excitat i desitjar portar a terme el coït, el seu penis no aconsegueix una erecció.
Tanmateix, cal tenir en compte que la disfunció erèctil pot aparèixer a qualsevol edat, en adolescents o joves que s’inicien en el món de la sexualitat, en homes que es troben al cim del seu vigor sexual, o en aquells d’edat més avançada.
Tipus de disfunció erèctil
Existeixen diversos tipus de manifestació de la disfunció eréctil.
Segons el context d’aparició, distingim:
Disfunció erèctil general, quan la dificultat es presenta davant de qualsevol persona, situació o estimulació, és a dir de forma global
disfunció erèctil situacional, que té lloc quan l’home només aconsegueix tenir ereccions amb certes persones o en determinades situacions.
Tanmateix, es diferencia la disfunció erèctil total, de la parcial; en el primer dels casos, l’home presenta una falta d’erecció completa, i en el segon, es produeix una certa erecció, pero que no és suficient per poder portar a terme el coït; existeixen diversos graus d’erecció d’aquest tipus.
Per últim, distingim la disfunció erèctil segons si les seves causes tenen un origen psicològic o orgànic, o si en canvi, és deguda a factors combinats.
Epidemiologia
La disfunció erèctil, és el trastorn sexual més freqüent entre els homes que van a consulta.
Es calcula que aquest trastorn afecta aproximadament al 7-10% dels homes, i la seva incidència augmenta amb l’edat, de manera que els homes que demanen tractament per aquest problema, acostumen a ser més grans que els que pateixen d’altres disfuncions.
No obstant això, la disfunció erèctil no és necessàriament una part inevitable en el procés de l’envelliment, tot i que, és possible que, com a resultat del procés d’envelliment els homes necessitin més temps per assolir una nova erecció després d’un orgasme.
L’edat també pot afectar el temps necessari per excitar-se i per a l’erecció i l’ejaculació. Tots aquests canvis són considerats completament normals, i no determinen el final de la sexualitat, sinó que certes condicions associades a l’edat (malalties, medicaments’) poden alterar el mecanisme erèctil.
Causes
La disfunció erèctil, pot ser deguda a una gran varietat de factors, tant físics com psicològics.
Causes orgàniques
Certs factors orgànics o físics, com les malalties d’origen vascular, lesions neurològiques (sobretot a la medula espinal), deficiències hormonals, lesions pròpiament en el penis o en els testicles, problemes a la uretra o a la pròstata, així com els efectes secundaris de certs medicaments o drogues, poden causar disfunció erèctil.
Específicament, algunes de les malalties que poden desencadenar una disfunció erèctil són:
Esclerosi múltiple
Malaltia de Parkinson
Certs tumors
Arterioesclerosi (enduriment de les artèries)
Hipertensió (pressió arterial elevada)
Cardiopatia isquèmica
Malaltia vascular perifèrica
Insuficiència venosa
Alteracions cavernoses
Deficiències de testosterona
Hipogonadisme
Hiper-Hipotiroïdisme
Síndrome de Cushing
Diabetes mellitas
Hipercolesterolèmia (excés de colesterol)
Problemes hepàtics Afeccions del runyó Insuficiència renal
Malaltia de Peyronie (curvatura del penis per fibrosi)
Lesions en els òrgans sexuals.
Problemes a la uretra o amb la pròstata (alguns tipus de cirurgia de la pròstata o de la bufeta poden lesionar nervis i artèries prop del penis, causant disfunció erèctil).
També molts fàrmacs, d’ús relativament freqüent, poden produir disfunció erèctil com a efecte secundari.
Entre aquests destaquem els següents:
Antihipertensius
Antidepressius
Tranquilitzants
Hormonals: corticoïdes, estrògens
Antihistamínics
Diurètics
Narcòtics
Anticolinèrgics
Barbitúrics
Antipsicòtics’ Tanmateix, el consumo o abús d’algunes drogues poden afectar la capacitat erèctil, com per exemple:
El consum de tabac
El consum de alcohol
El consum d’altres substàncies como marihuana, heroïna, cocaína…
Entre les drogues, cal destacar l’efecte tan negatiu que té sobre la capacitat erèctil, el consum d’alcohol, fins i tot en els homes més sans. Així, fins i tot la ingestió de 2 o 3 copes poden ser suficients per alterar l’erecció. Concretament, en els casos d’alcoholisme crònic, la resposta sexual es veu afectada de forma notable tant en els homes com en les dones.
Cal tener present, que els estils de vida que afavoreixen el desenvolupament de malalties vasculars i de malalties cardíaques, augmenten el risc de disfunció erèctil. Així, fumar, beure alcohol en excés, tenir sobrepès i no realitzar exercici físic poden ser causes potencials de disfunció erèctil. També, l’estrés i el consum de drogues en general, són hàbits de risc per a la disfunció.
Causes psicològiques
Entre les causes psicològiques, destaquem:
L’ansietat i la preocupació obsessiva per aconseguir un rendiment sexual i una erecció adequada. D’aquesta manera, al no centrar-se en gaudir de la situació, sinó estar observant-se constantment (postura d’espectador) per veure si es ‘compleix’ amb el que s’espera d’ell com a home, juntament amb l’ansietat que acompanya aquesta situació, poden desencadenar problemes d’erecció.
Quan un home centra la seva atenció en obtenir o mantenir una erección l’única cosa que aconsegueix és frenar o detenir el procés erectiu. L’estat d’ansietat posa l’organisme en senyal d’alerta, i pot no percebre adequadament els estímuls sexuals.
Inadequada educació sexual, que relaciona la sexualitat amb sentiments de culpa, i que converteix les primeres relacions sexuals en situacions carregades d’ansietat, afavorint l’aparició de dificultats d’erecció i per tant un condicionament que progressivament anirà adquirint més importància.
Temor al fracàs
Pressió de les exigències sexuals
Incapacitat (per diferents raons, com el sentiment de culpa) o un conflicte d’abandonar-se als seus sentiments eròtics.
Rebuig de la companya o temor a ser rebutjat per ella
Temor a qualsevol lesió a l’autoestima
Estrés, sentir-se estressat, fins i tot estressat pel la feina o per situacions familiars
La depressió
La baixa autoestima
Problemes en relació amb la parella sexual,
Conflictes de relació de parella
Situacions estressants vitals
Pors. Fòbies
En la majoria de casos que es presenta un problema de disfunció erèctil, se sol presentar una alteració emocional.
Aquestes alteracions psicològiques poden ser: sentiments de frustració, pèrdua d’autoestima, por a fracassar en els intents següents, por a comunicar el seu problema, ansietat davant l’acte sexual i en alguns casos pèrdua de desig sexual i evitació de la relació sexual.
Tot i que la majoria d’homes que pateixen de disfunció erèctil pensa que és causada per factors orgànics, els aspectes psicològics lligats a l’ansietat, la depressió i a la relació amb l’amant, exerceixen un paper important.
Tractament de la disfunció erèctil
Si vostè decideix buscar l’ajuda d’un terapeuta, probablement serà més efectiva si la seva parella sexual també participa. Les parelles poden aprendre noves formes de complaure’s l’un a l’altre i de demostrar afecte. Això pot disminuir l’ansietat relacionada amb aconseguir una erecció.
El tractament necessari en els casos de disfunció erèctil depen del tipus de causa que ha desencadenat l’alteració. Així, després de realitzar el diagnòstic i conèixer el principal factor causant, la intervenció serà psicològica, sexòlogica urològica.
En tots els casos, es poden aplicar mesures que puguin disminuir certs hàbits de risc: deixar de fumar, reduir el consum d’alcohol, establir dietes alimentàries per corregir alteracions del metabolisme (perdre pes), augmentar l’activitat física, o cambiar una medicació que s’està prenent.
Tot i que, en algunes malalties aquestes medicacions són imprescindibles, generalment poden ser substituidas per d’altres amb menys efectes secundaris sobre l’erecció.
Medicaments per via oral: p.ex., Viagra, Levitra, Cialis…
Medicaments injectats localment
Dispositius de buit
Dispositius implantats quirúrgicament
Tractament psicològic
Els factors psicològics s’haurien d’abordar tant en els pacients la causa dels quals és orgànica, com en aquells en que certs aspectes psicològics puguin estar mantenint els problemes d’erecció.
El tractament psicològic té com a objetiu modificar aquelles actituts que contribueixen a mantenir la disfunció.
Modificació de la conducta
Psicoteràpia
Teràpia sexual
Tècniques que disminueixen l’ansietat associada amb la relació sexual
La parella del pacient pot ajudar amb les tècniques (desenvolupament gradual de la intimitat i estimulació)
Aquestes tècniques també ajuden en la Disfunció Erèctil quan es tracta de causes físiques, per alleugerir l’ansietat.