Què és el vaginisme?
El vaginisme es produeix per la contracció involuntària de la musculatura del terç exterior de la vagina, impedint la penetració.
Acostuma a ser com a conseqüència d’una por irracional a la penetració.
Es caracteritza per l’aparició persistent d’espasmes involuntaris de la musculatura del terç extern vaginal davant de la introducció del penis o dels dits, i també davant d’altres estímuls no sexuals com els tampons vaginals o l’exploració ginecològica.
Les dones, durant la relació sexual, relaxen la musculatura que envolta l’entrada de la vagina per a facilitar la penetració; quan existeix una contracció automàtica d’aquesta musculatura s’imposibilita l’entrada del penis. A aquesta reacció se le denomina vaginisme.
La dificultat en conseguir una penetració normal es deu a que la vagina es contrau de forma involuntària. A diferència de la disparèunia, els espasmes involuntaris no causen dolor en ells mateixos, sinó que únicament dificulten l’entrada del penis.
El vaginisme s’associa amb d’altres elements de tipus fòbic, a una por irracional a la penetració, això fa que pugui extendre’s a altres conductes sexuals. En algunes dones, només amb imaginar la possibilitat de la penetració vaginal es pot producir un espasme muscular.
Quan es pateix aquest trastorn, l’activitat sexual queda limitada perque generalment l’espasme sexual impedeix el coït. Com a conseqüència, hi pot haver un deteriorament en les relacions de parella (tot i que, tant el desig, com el plaer i la capacitat orgàsmica poden no trobar-se afectats).
L’existència de vaginisme no pressuposa absència d’excitació. Sovint, en els casos més lleus, la conducta sexual és satisfactòria mitjançant alternatives sexuals a la penetració.
El vaginisme es classifica segons la seva intensitat.
La contracció pot anar des d’una lleugera molèstia a una contracció tan intensa que impedeixi la penetració. De vegadess, nómés es produeix durant l’activitat sexual i no davant d’altres estímuls sexuals.
Qui el pateix?
El vaginisme afecta el 8% de les dones. El dolor apareix quan s’intenta practicar el coït. Normalmente la recerca d’ajuda professional es produeix quan ha passat força temps després de l’aparició del problema, o en el moment en què la parella es planteja tenir fills. Fins aleshores, la parella ha anat duent a terme altres activitats sexuals no coïtals.
És freqüent que la vergonya o la por a patir una malformació siguin els motius pels quals no es consulti abans. És un trastorn que es produeix amb més freqüència en dones joves, amb una actitut negativa davant del sexe i en dones que han patit algun trauma o abusos sexuals.
El vaginisme primari és el més freqüent i té un brusc inici que es manifesta durant els primers intents de penetració o durant l’exploració ginecològica. El seu procés sol ser crònic. En canvi, l’adquirit o secundari acostuma a aparèixer després d’un trauma sexual.
Causes
Existeixen múltiples factors que poden contribuir al desenvolupament del vaginisme. Poden ser físics, psicològics o ambdós, i el tractament necessari depen del motiu que en causi l’aparició. Com que cada cas és diferent, és convenient que la teràpia sigui individualitzada, tanmateix, en la majoria dels casos el trastorn és degut a factors psicològics.
Possibles causes orgàniques: Vaginitis, himen rígid, endometriosi, inflamació de la pelvis, estenosi de la vagina, quistes o adherències cicatritzades, tumors pèlvics i hemorroide.
Els factors psicològics associats al vaginisme són:
Una educació rígida i culpabilitzadora pot transmetre idees errònies al voltant de la sexualitat.
Por al fracàs, a l’embaràs, o a perdre la virginitat.
Factors traumàtics, como una experiència sexual violenta.
Factors relacionals, com els conflictes conjugals.
Estimulació inadecuada durant l’activitat sexual, o un coïto sense preàmbuls.
Factors psicològics, como ansietat, depressió, baixa autoestima…
Altres factors, com els resultats d’una intervenció mèdico-quirúrgica o complicacions posteriors a una lesió orgànica.
Intervenció
El tractament del vaginisme anirà dirigit a conseguir que la dona aprengui a relaxar-se i a relaxar els músculs de la vagina, així com a superar les seves pors irracionals relacionades amb la penetració.
Teràpia sexual
Teràpia de parella
Psicoteràpia
Recomenacions generals
L’exploració ginecològica és necessària per al diagnòstic, per confirmar l’existència de l’espasme i descartar qualsevol causa orgànica.
És important coneixer l’etiologia de la conducta fòbica a la penetració.
Pactar amb la parella objectius per afavorir el nivell de compromís i la motivació pel que fa al tractament. Evitar el coïto fins que tots dos estiguin en condicions de intentar-lo amb èxit.
Realitzar auto-observació i auto-exploració dels propis genitals. Familiaritzar-se amb els genitals d’una manera visual amb l’ajuda d’un mirall i de forma tàctil.
L’èxit terapèutic és d’un 90%. Una vegada superat, no hi ha recaigudes. El fet que es produeixin molèsties en el primer moment del coït és una situació normal i no implica recaigudes