Addicció Emocional
- Concepte
- Característiques de la persona dependent emocional
- Característiques de la persona/ escollida/s
- Fases de la relació
- Què pot causar una dependència emocional?
- Intervenció
1. CONCEPTE
Dependència emocional pot definir-se com: estar subordinat a una persona o cosa.
Trobem multitud de formes de dependència: dependència econòmica, dependència a algun tipus de substància (alcohol, cocaïna, tabac, etc.), dependència a l’entorn o dependència a una persona, entre d’altres.
Específicament, quan existeix dependència en la vida afectiva, parlem de dependència emocional.
Què és la dependència emocional?
La dependència emocional pot definirse com un trastorn de la personalitat dins de les dependències afectives, o bé, com un trastorn addictiu, sent la relació amb alguna/es persona/es l’objecte de l’adicció.
D’un mode general, pot descriure’s com:
El temor a la solitud i l’excessiva necessitat d’afecte que una persona sent cap a un altre, degut al intent de satisfer les necessitats emocionals mitjançant relaciones interpersonals molt estretes.
-La incidència d’aquest trastorn ronda el 10% entre la població adulta. -Es més freqüent en dones (75%), degut a que aquestes, per protocols socials com per la seva pròpia naturalesa, solen tenir una major empatia i una tendència a la vinculació afectiva. En canvi, la desvinculació afectiva i l’individualisme sol ser més comú en el cas dels homes. Això, no significa que els homes estiguin exents de patir dependència emocional. -Un gran número de persones amb dependència emocional solen ser víctimes de maltractes i violència domèstica.
2.DEPENDÈNCIA EMOCIONAL:
CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA
Algunes de les característiques que poden definir a les persones amb dependència emocional son:
Àrea de les relacions de parella:
- Son persones susceptibles d’establir relacions patològiques i greument desequilibrades. Solen repetir els mateixos patrons en les seves diferents relacions
- Submissió cap a l’altre
- Subordinació a les necessitats de l’altre
- Idealització de l’altre
- Tenen necessitat extrema de l’altre
- Busquen accés constant a la persona
- Asumeixen el sistema de creences de l’altre
- Consideren a l’altre com el centre de la seva existència, de manera que els seus problemes, gustos i inquietuts solen passar a un segon pla
- Solen presentar un tipu d’apego ‘ansiós’ cap a l’altre, tenen por a no ser estimats
- Intens temor a ser abandonats i pànic davant la ruptura
- Davant una ruptura, és probable que manifestin trastorns mentals, que neguin la situació i que presentin continus intents i exhortacions per reanudar la relació
- Tot i el patiment davant la ruptura, aquest pot desaparèixer de cop i volta quan apareix un altre persona que cobreix les seves necessitats afectives
- Quan acaba una relació, busquen un altre relació que els proporcioni la cura i el suport que necessiten
Àrea d’estat anímic
- Solen tenir un estat d’ànim negatiu
- Son pessimistes i insegurs
- Baixa autoestima i pobre autoconcepte
- Tendència al nerviosisme
- Trastorns depressius
- Trastorns obsessius
- Por i intolerància a la soledat
Àrea de les relacions interpersonals
- Necessitat d’agradar i d’aprobació dels demés
- En comptes de construir la seva pròpia autoestima, busquen l’opinió d’altres per obtenir-la.
- Tener temor a que lo que diguin o facin pugui ofendre a algu i, solen evitar els desacords per no ser rebutjats.
- Anteposen les necessitats, desitjos i demandes dels demés a les seves propies.
- Dificultats per dir NO.
- Tenen dèficits d’habilitats socials. Les seves relacions socials solen limitar-se a poques persones
3. CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA/S ESCOLLIDA/S
- Tenen un alt concepte de sí mateixos y una exagerada autoestima
- Tenen una autoconfiança i seguretat en sí mateixos excessiva
- S’auto-idealitzen, creuen que tenen privilegis i habilitats fora de lo comú
- Ocupen posición emocionalment superiors a l’autoestima de la persona dependent
- Tenen un alt grau de narcisisme, que es contraposa a la baixa autoestima dels dependents, per això es produeix aquesta idealització i fascinació
- Solen ser manipuladors i explotadors
- Busquen una posició dominant en la relació, adoptant les persones dependents la posició subordinada
- Busquen ser admirats i, els dependents ho fan, ignorant els seus defectes i enaltint les seves virtuts. També, solen acceptar els seus desprecis, humiliació, etc.
- Solen ser persones incapacitades per estimar i egoistes
- Son freds emocionalment
- Solen desvaloritzar i devaluar als demés
4. FASES DE LA RELACIÓ
En les relacions de les persones dependents emocionals, solen repetir-se les mateixes fases, creant-se uns patrons de relació.
Fase 1: l’inici de la relació sol caracteritzar-se per un estat d’eufòria
Fase 2: es caracteritza per la subordinació, submissió i idealització cap a l’altre, que es converteix en el centre de tot
Fase 3: es produeix el deteriorament de la relació amb un desequilibri extrem. El temps ha anat augmentant el malestar, les emocions d’amenaça (temor constant a la pèrdua), l’obsessió, els comportaments de control excessiu i la constant necessitat de l’altre.
Fase 4: apareixen relacions de transició, per evitar la solitud
Fase 5: es torna a iniciar el cicle. Un altre persona amb el perfil adequat, és a dir, a la qual poder idealitzar, es trobada per formar un altre relació desequilibrada
5. QUÈ POT CAUSAR UNA DEPENDÈNCIA EMOCIONAL?
Els factors causals de la dependència emocional son extensos i complexes. No obstant, podem destacar: La carència primerenca d’afecte: pot ser que les primeres experiències afectives hagin sigut frustrants, insatisfactòries, humiliants, menyspreants, etc., i tot i que, sempre han anhelat ser estimats i valorats, mai ho han pogut experimentar. Aquestes primeres experiències han anat creant uns esquemes cognitius i emocionals:
- Pobre autoconcepte
- Aprenentatge de la submissió com a estratègia (per evitar l’abandó, el rebuig i per obtenir seguretat i protecció)
- La idealització i admiració en lloc d’intercanvi recíproc d’afecte
El manteniment de la vinculació emocional cap a les relacions i persones que han sigut insatisfactòries
6. INTERVENCIÓ
La intervenció en els casos de dependència emocional es centra en analitzar i millorar les àrees més importants de la persones que puguin estar afectades, com la interpersonal i l’afectiva. El tractament sol centrar-se en:
- L’avaluació adequada del problema
- Dimensionar el problema i que la persona vagi prenent consciència d’aquest
- Tractament dels patrons vinculars: reestructuració de les pautes d’interacción disfuncionals
- Abordatge de la posible simptomatologia existent: trastorns depressius i ansiosos, baixa autoestima i pobre autoconcepte, trastorns obsessius, abús de substàncies, etc.