Obsessions – Compulsions

TRASTORN OBSESSIU-COMPULSIUS (T.O.C.)

Les obsessions compulsions són idees persistents, pensaments, impulsos o imatges que són experimentades com intrusives i inapropiades i que causen marcada angoixa o ansietat.

Les característiques d’intrusió i inapropietat de les obsessions han estat descrits com “ego distóniques”. Això es refereix a la sensació de l’individu que el contingut de l’obsessió li és estrany, no està dins del seu control i no és la classe de pensament que esperaria tenir.

De qualsevol manera, l’individu és capaç de reconèixer que les obsessions són producte de la seva pròpia ment i que no són imposades des de fora (com en la inducció de pensament).

Compulsió

L’individu amb obsessions generalment tracta d’ignorar, eliminar cada pensament o impuls o de neutralitzar amb un altre pensament o acció (una compulsió). Per exemple, el subjecte ple de dubtes sobre si ha tancat el gas intenta neutralitzar comprovant repetidament per assegurar-se que està apagat.

No són pocs els qui dubten sistemàticament si han tancat bé la porta, desconnectat el gas, apagat la llum … i tornen una i altra vegada a confirmar que, efectivament, sí que ho havien fet. Altres persones ritualitzen la seva vida quotidiana amb manies com comptar les rajoles de les cuines o els graons de les escales, no trepitjar les ratlles del sòl, retenir les matrícules dels cotxes, ocupar siempre el mateix seient en les reunions o menjars, portar un objecte inútil a la butxaca …

Però això no són sinó manifestacions gairebé anecdòtiques d’uns costums que es poden convertir en un veritable problema psicològic. Tots tenim hàbits que, malgrat que mereixin el calificatiu de manies, considerem normals. Però quan aquests pensaments o manies fan patir ens trobem amb els trastorns obsessiu-compulsius. Les obsessions són pensaments que es repeteixen de manera insistent malgrat la voluntat de l’individu, i que escapen al seu control.

Si els pensaments obsessius es converteixen en gestos de conducta gairebé automàtica, esdevenen en compulsions, accions o manies que la persona es veu forçada a executar per sentir-se bé o, almenys, tranquil. És conscient de com en són d’absurdes i irracionals, però se sent incapaç d’eludir-les. Quan les compulsions s’associen entre si, formant una cadena, es converteixen en rituals patològics.

Catàleg de rituals obsessius

Sovint el contingut estan relacionats amb:

La neteja. Els qui els pateixen tenen por en quedar contaminats amb el que toquen o freguen i es renten repetidament les mans. Fins i tot arriben a evitar donar la mà o qualsevol contacte físic en les salutacions. Una mota de pols en un moble els sembla una cosa horrible.

L’ordre no suporten que alguna cosa es trobi, ni tan sols temporalment, fora del seu lloc. Fins i tot si ocupen el seu lloc ha de ser en simetria o en conformitat amb els angles de la taula. Tampoc suporten que els altres no compleixin amb aquests canons de l’ordre compulsiu i les persones que conviuen a la casa, siguin adults o no, hauran de complir estrictament amb les normes d’ordre i neteja imposades per l’afectat per aquesta mania.

Comportaments indecisos. Per exemple, comproven una i altra vegada com està la casa abans de tancar la porta. I tot i així, tornen a entrar després d’haver tancat. Davant qualsevol decisió, per nimia que sigui, la pensaran durant mesos. I, una vegada adoptada, dubtaran si va ser encertada. I reflexionaran sobre si han fet bé, o consultaran amb altres fonts.

Els pensaments negatius

El pensament, en general, és un diàleg amb nosaltres mateixos en el qual acabem fent afirmacions sobre determinades situacions. Poden ser positius si ens fan sentir bé i ens ajuden; o negatius, si ens originen emocions negatives o ens fan patir. Seran racionals si es corresponen amb el que passa objectivament en la realitat, i irracionals si s’allunyen del que passa.

Els pensaments que causen més patiment són els irracionals i negatius.

En descriurem alguns:

  • Pensament filtrant. Es prenen els detalls negatius i es magnifiquen, sense filtrar els aspectes positius de la situació.
  • Pensament polaritzat. El maniqueisme: les coses són blanques o negres. La persona ha de ser perfecta, si no, és un fracassat. No hi ha terme mig.
  • Sobregeneralització del pensament. S’extreu una conclusió general d’un simple incident. Si passa una cosa dolenta en una ocasió, s’esperarà que passi una i altra vegada.
  • Interpretació del pensament. Creiem saber què senten els altres i per què es comporten com ho fan. Ens veiem capaços d’endevinar el que senten els altres sobre nosaltres.
  • Visió catastrofista. Es vaticina, s’espera i es tem irracionalment, el desastre. L’individu s’assabenta d’un problema i comença a dir “i si passa que …?»,« ¿i si em passa a mi?»
  • Personalització. Creiem que tot el que la gent fa o diu és una forma de reacció cap a nosaltres. I ens comparem amb els altres, intentant determinar qui és més elegant, qui és més brillant, qui té aspecte més saludable.
  • Culpabilitat. Manté que els altres són responsables del seu patiment o adopta el punt de vista oposat i es culpa a si mateix dels problemes aliens.

Com actuar davant els pensaments irracionals negatius

Siguem conscients de la influència que tenen sobre la nostra conducta i emocions. Els pensaments són aquests monòlegs que mantenim amb nosaltres mateixos interpretant la realitat que ens envolta. Però són només una hipòtesi a demostrar.

Identificar els pensaments, determinar en quina mesura són objectives aquestes interpretacions de la realitat, fins a quin punt són racionals. I fins a quin punt són polissons que s’han colat sense el nostre permís i ens fan patir sense raó.

L’alarma salta quan ens produeixen emocions negatives com por, angoixa o tristesa. Desemmascarem aleshores el polissó i examinem-lo sobre la racionalitat i l’adequació amb la realitat. Analitzar, partint de coses que són només una hipòtesi i demostrar que pensar alguna cosa no significa que sigui cert.

Com analitzar si els pensaments s’ajusten a la realitat

Quines dades objectives de la realitat recolzen i invaliden aquest pensament. Amb quins arguments es defensaria aquest pensament davant d’una altra persona. Quina probabilitat existeix que passi el que es pensa. Si ho tingués una altra persona, què li diria jo per demostrar que està en un error. És aquesta l’única forma d’interpretar la situació o n’existeixen d’altres.

Com analitzar si influeixen en els estats emocionals i en les conductes

  • M’ajuda a aconseguir els meus objectius?
  • Em fa bé o em fa mal?
  • Com influeix en el meu estat d’ànim?
  • Com influeix en la meva conducta?
  • Com analitzar què passaria si el que es pensa fos cert?
  • Fins i tot si el que penso és correcte és realment una catàstrofe?
  • Quines conseqüències reals tindria per a mi si passés?
  • Si és així, està justificat que em descomposi tant?
  • Si allò que és dolent passa, serà definitivament o es tractarà d’una cosa temporal?

Tots tenim manies, preocupacions o pensaments repetits. Però si l’obsessió arriba a dificultar o impedir les relacions socials, si la persona perd llibertat … ens trobem davant un trastorn obsessiu compulsiu que pot requerir de la intervenció d’un especialista.

Resultaria interminable enumerar les conseqüències que poden comportar els pensaments irracionals en els qui els pateixen i en els qui conviuen amb aquestes persones. El catàleg és molt ampli, des dels inconvenients més trivials fins als desenllaços més dramàtics. I tot això només per haver interpretat distorsionadament la realitat.

Ja en el segle I, Epictet, un filòsof estoic, afirmava que «els homes no es pertorben per causa de les coses, sinó per la interpretació que en fan».

En qualsevol cas, allò interessant és saber com alliberar-se de les obsessions i fer front a aquests pensaments irracionals i distorsionats. I, conseqüentment, com aconseguir vèncer les conductes compulsives.

La psicologia científica, de la mà d’autors com Ellis, Beck, Mahoney o Golfried, ha enllumenat la Reestructuració Cognitiva,

Una tècnica psicològica l’objectiu de la qual és identificar, analitzar i modificar les interpretacions o pensaments erronis que les persones experimenten en determinades situacions o tenen sobre d’altres persones.