Distímia
Depressió (del llatí depressus, que significa “abatut”, “enderrocat”) és un trastorns emocional que en termes col·loquials es presenta com un estat
d’abatiment i infelicitat que pot ser transitori o permanent.
El terme mèdic fa referència a una síndrome o conjunt de símptomes que afecten principalment a l’esfera afectiva: la tristesa patològica, el decaïment, la irritabilitat o un trastorn de l’humor que pot disminuir el rendiment en el treball o limitar l’activitat vital habitual, independentment que la seva causa sigui coneguda o desconeguda.
Encara que aquest és el nucli principal de símptomes, la depressió també pot expressar-se a través d’afeccions de tipus cognitiu, volitiu o fins i tot somàtic.
En la major part dels casos, el diagnòstic és clínic, encara que ha de diferenciar-se de quadres d’expressió semblant, com els trastorns d’ansietat. La persona afectada de depressió pot no vivenciar tristesa, sinó pèrdua d’interès i incapacitat per gaudir les activitats lúdiques habituals, així com una vivència poc motivadora i més lenta del transcurs del temps.
El seu origen és multifactorial, encara que cal destacar com a factors desencadenants l’estrès i sentiments (derivats d’una decepció sentimental, la contemplació o vivència d’un accident, tragèdies, el trastorn per males notícies, pena, i l’haver travessat una experiència propera a la mort).
També hi ha altres orígens, com una inadequada elaboració del dol (per la mort d’un ésser estimat) o fins i tot el consum de determinades substàncies (abús d’alcohol o d’altres substàncies tòxiques) i de factors com la predisposició genètica o un condicionament educatiu patern.
La depressió pot tenir importants conseqüències socials i personals, des de la incapacitat laboral fins el suïcidi.
Símptomes de la depressió
No totes les persones que estan en fases depressives o maníaques pateixen de tots els símptomes. Algunes pateixen d’uns pocs símptomes, altres en tenen molts. La gravetat dels símptomes varia segons la persona i també pot variar amb el temps.
- Estat d’ànim trist, ansiós o “buit” en forma persistent.
- Sentiments de desesperança i pessimisme.
- Sentiments de culpa, inutilitat i desemparament.
- Pèrdua d’interès o plaer en passatemps i activitats que abans es gaudien, incloent l’activitat sexual.
- Disminució d’energia, fatiga, esgotament, sensació d’estar “a càmera lenta”.
- Dificultat per concentrar-se, recordar i prendre decisions.
- Insomni, despertar-se més aviat o dormir més del compte.
- Pèrdua de pes, gana o ambdós, o pel contrari menjar més del compte i augment de pes.
- Pensaments de mort o suïcidi, intents de suïcidi. Inquietud, irritabilitat.
- Símptomes físics persistents que no responen al tractament mèdic, com mals de cap, trastorns digestius i altres mals crònics.
Avaluació diagnòstica i tractament
La selecció del tractament dependrà del resultat de l’avaluació. Existeix una gran varietat de medicaments antidepressius i psicoteràpies que es poden utilitzar per tractar els trastorns depressius.
La psicoteràpia sola és efectiva en algunes persones amb formes més lleus de depressió.
La majoria obtenen un resultat òptim amb un tractament combinat de medicaments per obtenir un alleujament relativament ràpid dels símptomes i psicoteràpia per aprendre a enfrontar millor els problemes de la vida, incloent la depressió.