El Dol

Teràpia del Dol

El dol, és una reacció natural i esperable, que sorgeix davant d’una situació de  pèrdua d’un ésser estimat, objecte o esdeveniment significatiu. Generalment, s’associa a la mort d’una persona, però hi ha molts tipus de pèrdues en les que es pot fer un procés de dol; per exemple, després de la ruptura d’una relació de parella, quan es perd alguna part del cos, o quan alguna persona propera es muda, entre d’altres.

És un estat especialment emocional, en el que s’experimenten diferents reaccions i emocions com: patiment, aflicció, tristesa, ràbia, ira.. o bé, reaccions físiques com insomni, sensació de nàusees, debilitat…

El procés de dol, és el període de temps que necessita una persona fins l’elaboració i acceptació de la pèrdua. La intensitat i la duració d’aquest procés és diferent en cada cas i, depèn de varis factors com les circumstàncies, la dimensió o el significat de la pèrdua.

Duració del procés de dol: aproximadament oscil·la entre els sis mesos i l’any.

TIPUS DE DOL

Diferenciem dos tipus de dol:

1. El dol normal o no complicat:

El dol no complicat, és una resposta normal davant la pèrdua, en el que es poden experimentar símtpomes a nivell físic, emocional i conductual. En un procés de dol normal, es distingeixen tres fases segons el moment en que apareixen; no obstant, l’ordre d’aquestes etapes no és rígid, la persona pot omitir o repetir alguna d’elles:

Fase de shock o negació:

En aquesta fase inicial, apareix la negació de la pèrdua, i pot durar hores, setmanes o mesos. És una reacció normal de defensa, que permet calmar el dolor i, perdura fins que s’aconsegueix assimilar parcialment la pèrdua. Durant el procés de dol, la persona pot recaure en aquesta fase varis cops. Es caracteritza per:

A nivell emocional: la persona pot estar en estat de shock, patir d’intensa tristesa, embotament, ansietat?

A nivell físic: es poden experimentar diverses sensacions físiques com nus en la gola, buit en l’estómac, opressió en el pit, falta d’aire?

A nivell cognitiu: negació, aturdiment, confusió, incredulitat, perplexitat, sentit d’irrealitat, desconfiança, no acceptació?

Durant el procés, es poden donar vàries formes de negació, és a dir, la persona pot comportar-se o reaccionar com si la pèrdua no s’hagués produit.

A nivell conductual: es poden manifestar expressions de dolor com plors i suspirs freqüents, agitació, protestes, hiperactivitat, desassossec?

Fase de preocupació o depressió:

Apareix un temps després de la pèrdua, i es pot perllongar setmanes o mesos. És un estat temporal i de preparació per acceptar la realitat. Es caracteritza per:

A nivell emocional: la persona pot manifestar ràbia, ira, tristesa, aflicció, alleugeriment, anhel, culpabilitat, autoretrets, ansietat, irritabilitat…

A nivell físic: agotament, inquietut, debilitat, falta d’energia, hipersensibilitat al soroll?

A nivell cognitiu: la persona pot tenir somnis i pensaments sobre allò que ha perdut, desesperança, disminució de la capacitat de concentració i de la memòria…

A nivell conductual: introversió, aïllament (s’abandonen les relacions, activitats o ocupacions), conducta desorganitzada (desatenció en el vestir, en l’aspecte personal, en la cura de la pròpia salut’), apatia, indiferència, episodis de protesta i irritació; també, poden aparèixer trastorns d’alimentació (es perd l’apetit i el pes), trastorns de la son (insomni), símptomes depressius o depressió?

Fase de resolució, reorganització i acceptació:

La persona aprèn a acceptar la realitat de la pèrdua. Es pot retornar al nivell de funcionament previ, es recupera l’interès per les relacions i les activitats, apareixen nous fins… i disminueixen els símptomes emocionals i conductuals; s’aconsegueix estabilitzar els altibaixos i el desequilibri patit en etapes anteriors.

Aquesta fase, sol produir-se als sis mesos o a l’any de l’esdeveniment.

2. El dol complicat o patològic

El dol complicat o patològic, apareix quan la persona manifesta símptomes i reaccions intenses, conductes desadaptatives i, és incapaç d’afrontar la pèrdua; això, no permet assolir el benestar emocional i el funcionament previ i, interfereix greument en la vida de la persona.

Per diferenciar el dol normal del dol patològic, es sol tenir en compte el temps: quan els símptomes, pensaments o conductes que es consideren normals davant una pèrdua, es mantenen un temps superior a l’adaptatiu (aproximadament més d’un any), poden indicar un dol complicat.

Alguns dels factors que prediuen un dol complicat són:

Les circumstàncies de la pèrdua (p.ex., pèrdua repentina o inesperada, mort d’un fill). La personalitat prèvia a la pèrdua (p.ex., tenir baixa autoestima). Alteracions psicopatològiques prèvies (p.ex., depressió). Falta de suport familiar o social. En el cas de la pèrdua d’un ésser estimat: el tipus de vincle amb la persona que ha mort (p.ex., vincle dependent o ambivalent).

Característiques del dol patològic

Un dol complicat o patològic pot caracteritzar-se per un conjunt de signes i símptomes, que apareixen freqüentment i, durant un període de temps més llarg del considerat normal:

Dificultat per acceptar la realitat de la pèrdua.
Records, fantasies o pensaments intrusius (que entren en la ment sense control), sobre la persona o allò perdut.
Períodes en els que s’experimenten intenses emocions relacionades amb la pèrdua. Expressions de dolor incontrolables.
Recordar la pèrdua amb una gran i profunda tristor.
Intentar evitar tot el que pugui recordar a la persona o allò perdut, o pel contrari, intentar estar en llocs, fer activitats o relacionar-se amb persones que li permetin recordar.
Estar enfadat en relació a la pèrdua.
Sentir-se malament per seguir endavant amb la seva vida.
Sentir-se fred i insensible des del moment de la pèrdua.
Sentir-se frustrat en la vida, pensar que res té sentit.
Anhelar i desitjar intensament recuperar allò perdut.
Sentiments de solitud o buidor.
Pèrdua d’interès o mala adaptació en activitats socials, lúdiques, laborals…
Trastorns de la son.
Estat d’ànim depressiu i reaccions d’estrès.

Aquests símptomes i reaccions produeixen gran malestar i un deteriorament significatiu en la vida de la persona, tant a nivell familiar, social com laboral.

Tipus de dol patològic

Existeixen varis tipus de dol complicat o patològic, segons la intensitat de les alteracions, ja sigui per excés (reaccions excessives, intenses, o de duració més enllà de l’esperat), o per defecte (absència o retràs en l’aparició de les manifestacions del dol); entre ells destaquen:

Dol absent o retardat: la reacció davant la pèrdua és intensa, s’experimenta gran ansietat i una negació davant l’esdeveniment. L’evolució del procés de dol es deté en la primera fase (fase de shock o negació), sense poder elaborar-se adequadament la pèrdua.

Dol inhibit: davant la pèrdua, la persona hexperimenta com una ?anestèsia emocional?, és a dir, es sent incapaç de manifestar i expressar emocions. En aquest cas, s’intenta afrontar la situació mitjançant mecanismes que bloquejen el dolor.

Dol perllongat o crònic: el procés de dol té una duració excessiva, que no permet a la persona poder arribar a l’elaboració. Es deté el procés en la segona fase (fase de preocupació o depressió).

Dol no resolt: en aquest cas, la persona no aconsegueix elaborar la pèrdua i el procés de dol es deté. És similar al dol perllongat, però els símptomes que s’experimenten són menys intensos.

Dol intensificat: davant la pèrdua, es manifesten respostes exagerades i intenses reaccions emocionals, que es mantenen en el temps. Es poden adoptar conductes desadaptatives i aparèixer trastorns psicològics com: depressió major, trastorns d’ansietat (atacs de pànic, trastorn per estrés postraumàtic, conductes de fòbia…), abús de substàncies, estats maníacs…

Dol enmascarat: la persona pot experimentar símptomes i manifestar conductes que li provoquen problemes, tot i que no té consciència de que aquestes dificultats estan relacionades amb la pèrdua. A nivell psicopatològic, es manifesta per símptomes somàtics, conductes desadaptatives i, per una falta de capacitat per expressar emocions i sentiments.

INTERVENCIÓ

Davant la pèrdua, poden sorgir vàries reaccions que es consideren normals després de l’esdeveniment. Moltes persones, poden afrontar la situació i realitzar el procés de dol sense ajuda; no obstant, altres poden tenir dificultats per resoldre i afrontar la pèrdua i, per tant, per acceptar i reorganitzar la seva vida. En aquests casos, pot ser necessari realitzar un procés terapèutic per solucionar i resoldre el dol. S’ha de tenir en compte que, no en tots els casos, el dol és patològic.

Objectius generals de la intervenció:

En el dol patològic

El terapeuta realitza una avaluació per identificar en quina fase del procés de dol s’ha detingut la persona, i poder dur a terme un procés d’intervenció adequat. Així, els objectius dependran de la fase en la que la persona s’hagi quedat estancada:

Fase 1 (de shock o negació): si la persona s’ha detingut en la primera fase i segueix negant-se a reconèixer la pèrdua, el principal objectiu és fer real la pèrdua amb diverses estratègies.

Fase 2 (de preocupació o depressió): si la persona evita sentir el dolor o té emocions com ràbia, ira, sentiment de culpa… que no pot reconèixer i manejar, l’objectiu és facilitar que parli sobre la pèrdua, per a que pugui expressar i verbalitzar les seves emocions i pensaments.

Fase 3 (de reorganització i acceptació): en el moment en que es retorna al funcionament previ, l’objectiu  és solucionar els problemes d’adaptació a la vida que poden sorgir i, ajudar a la reconstrucció de la pròpia identitat després de la pèrdua.

Tècniques d’intervenció:

Tècniques que ajudin a evocar la situació de dol no superada:

Psicoteràpias cognitivo-conductuals, dinàmicas, constructivistas..

Ús de símbols

Escriure

Dibuixar

Llibre de records

Imaginació guiada (cadira buida)

Viatges a llocs significatius

Dir adéu

Entrenament en habilitats d’afrontament…