Teràpia de Família

Problemes de Familia. Crisis Familiar

Índex

1. Objectiu

 La Teràpia de família,  té com a objectiu:

Avaluar de forma adequada les dificultats i conflictes familiars.

Oferir un nou context en el que la comunicació es desenvolupi d’un mode diferent i, en el que es puguin exposar les necessitats de cada un.

Abordar i resoldre els conflictes familiars i relacionals (entre pares i fills, entre germans, amb la família extensa, etc.).

Col·laborar amb la família en el maneig de situacions que resulten desbordants i trobar solucions alternatives per atenuar els conflictes.

Buscar pautes més efectives d’interacció entre els membres de la família, millorar la comunicació.

Fomentar el desenvolupament i creixement tant individual com de la família, a través de certes estratègies i tècniques que facilitin una major comprensió de l’organització familiar.

Dissenyar un programa terapèutic amb la finalitat de intervenir en l’estructura i el funcionament de la família, procurant un augment de la capacitat per afrontar i resoldre les situacions complexes.

A qui va dirigida? La teràpia  de família pot aplicar-se a qualsevol tipus de família: família extensa, família conjugal o nuclear (parella casada i els fills), famílies mixtes o reconstituïdes, famílies d’unió de fet, famílies de pare únic o monoparental, famílies de parella homosexual, etc.

2. Problemes més freqüents en teràpia de família

Existeixen multitud de factors, tan personals com de l’entorn, que poden influenciar en la dinàmica familiar creant situacions conflictives i de crisis. En ocasions, els conflictes poden ser actuals determinant crisis en la família i altres cops, poden ser conflictes crònics d’anys d’evolució.

Entre els principals motius de consulta destaquen:

Situacions de crisis familiars: son esdeveniments sobtats o inesperats que alteren el desenvolupament normal i funcionament de la vida familiar o d’algun dels seus membres, impedint la seva evolució.

Situacions d’estrès: les famílies poden experimentar estrès quan no son capaces de fer front als canvis, lo que pot alterar el context familiar.

De manera específica, aquestes situacions poden ser desencadenades per:

Esdeveniments vitals estressants: son aquells que afecten amb major o menor intensitat al desenvolupament de la família o als seus membres, reclamant un nou mode de funcionar i l’establiment de noves pautes o normes per la seva superació.

Desequilibris en l’estructura familiar: manca de jerarquització en la família.

Dificultat per ajustar-se a les transicions del cicle vital: el pas d’una etapa a un altre sol anar marcat per un succés rellevant. Aquestes transicions, que solen produir canvis, no es resolen igual en totes les famílies. Per algunes constitueixen una font de conflictes.

Dificultats de comunicació.

Dificultat en la resolució de problemes.

Dificultat en el maneig de conductes de nens i adolescents.

Agressivitat en la família.

Presència de psicopatologia en un o més membres de la família: depressió, ansietat, trastorns de conducta, etc.

Processos de dol no resolts.

Problemes emocionals i de sobrecàrrega: degut a l’atenció de familiars amb malalties mentals greus (esquizofrènia, depressió, etc.), demències (alzheimer, parkinson, etc.) i altres malalties físiques cròniques i incapacitants com el càncer, la esclerosis múltiples o d’altres.

3. Avaluació

L’avaluació és un procés continu i simultani al tractament, que possibilita obtenir informació fonamental per comprendre, conèixer i intervenir en la família. També, té la finalitat de que la família prengui consciència, reconegui i manifesti les seves necessitats i dificultats que estan afectant al seu desenvolupament com a persones i com a família.

El procés es centra en el funcionament actual de la família. També es pot recollir informació sobre la genealogia familiar o sobre esdeveniments passats.

Els aspectes que s’avaluen en el context familiar son:

La interacció conjugal i familiar.

La intimidat i els  valors familiars.

Els rols i la distribució de poder en la família.

L’ajustament conjugal i familiar. Comunicació.

Adaptabilitat als canvis. Processos de negociació.

Rutines familiars, ambient en la llar.

Clima emocional de la família.

Compromís i responsabilitat familiar.

Relacions maritals i satisfacció. Estrès familiar. 

Procediments d’avaluació:

Entrevista conjunta familiar: per obtenir informació sobre aspectes de la família.

Administració d’inventaris i qüestionaris d’avaluació: per avaluar variables de la interacció i funcionament familiar.

Autoinformes i mesures observacionals

Entrevistes individuals: es poden fer amb algun/s dels membres de la família per poder desenvolupar una conceptualització de com la persona veu els conflictes.

4. Intervenció i tractament

En el procés d’intervenció s’estableix un programa de tractament seleccionant tècniques específiques que poden permetre el canvi.

Considerant els problemes existents, les necessitats i els recursos disponibles s’estructura el nombre de sessions i el curs de la teràpia.

Generalment, el nombre de sessions oscil·la entre 10 i 12, amb una freqüència setmanal, quinzenal o mensual, però depenent de cada família i les seves necessitats pot ser més breu o distanciar-se en el temps.

Els principals objectius d’intervenció son:

Intervenció en problemes ja existents.

Prevenció de possibles problemes.

Desenvolupament de la potencialitat de la família.

Tipologies de tractament

La teràpia familiar admet diferents variants d’intervenció:

Tractament conjunt amb tots els membres de la família. Tractament conjunt amb alguns membres de la família. Intervenció individual i familiar de forma combinada. Intervenció amb els pares. Intervenció amb els fills.

Independentment del tipus d’intervenció, sempre es tenen present les relacions que s’estableixen amb l’entorn familiar i es treballa sobre això.

Sessions de suport i seguiment

Per poder fer una prevenció de recaigudes, en les últimes sessions de teràpia el terapeuta i la família poden revisar les estratègies apreses i els passos de resolució de problemes per millorar futures dificultats. En aquest cas, es poden plantejar en teràpia vàries situacions problemàtiques similars a les tractades i demanar que s’expliqui o es mostri com les tractarien i manejarien sols.

També, es poden fixar sessions de seguiment per mantenir aquells aspectes assolits. Així, es convida a la família o alguns dels seus membres a assistir a una o més sessions en els sis mesos posteriors a la finalització de la teràpia per revisar alguns aspectes. Aquestes sessions, també poden servir per respondre a preguntes i resoldre problemes que no s’hagin pogut solucionar.

Modalitats d’intervenció

Les principals modalitats o orientacions d’intervenció son:

Teràpia familiar 

Teràpia familiar cognitivo-conductual

Intervenció psicoeducativa