Transtorns del Comportament Alimentari

Índex:

1. Els Trastorns del Comportament Alimentari (TCA)

 Transtorns del Comportament Alimentari.  Anorèxia nerviosa (AN), bulímia nerviosa (BN) o quadres afins o no especificats (TCANE)– es caracteritzen per alteracions en els comportaments amb el menjar, repercutint en la salut de les persones que els pateixen. En els últims anys, s’han convertit en un autèntic fenomen social i un important problema sanitari, obtenint una especial rellevància tant per l’augment de la seva incidència com per la gravetat dels seus símptomes i la resistència al tractament.

• Anorèxia nerviosa

 Descripció

Entre els trastorns del comportament alimentari, l’anorèxia nerviosa ha acaparat la major part de l’atenció, probablement perquè és més visible i el seu pronòstic és més greu. Les característiques que defineixen l’anorèxia nerviosa son el rebuig a mantenir un pes corporal mínim, una por intensa a guanyar pes, una alteració de la percepció de la forma o la grandària del cos i per la possibilitat de patir d’amenorrea, tot i que s’hagi passat la menarquia.

Característiques

Algunes de les característiques de les persones amb anorèxia nerviosa son:

Pèrdua de pes (criteri A): la persona amb anorèxia nerviosa es manté en un pes corporal per sota del nivell mínim normal per la seva talla i edat. El grau de desnutrició es pot mesurar a través de dos paràmetres:

Por a guanyar pes (criteri B): por intensa a guanyar pes o a convertir-se en obesos, un temor que no sol disminuir ni desaparèixer tot i que es perdi pes i, pot inclús augmentar tot i que el pes vagi disminuint. Aquesta preocupació limita greument la resta de les àrees de la seva vida.

Alteració de la imatge corporal (criteri C): es pot caracteritzar per una percepció alterada de la totalitat o de parts del propi cos; en canvi, aquesta distorsió no es apreciada en el cos d’altres. El nivell d’autoestima depèn intensament de la forma i pes corporals.

Alteració del cicle menstrual (criteri D): la presència d’amenorrea (absència continuada de la menstruació) indica una disfunció fisiològica en aquestes persones, sent la conseqüència, habitualment, de la pèrdua de pes.

Negació i falta de consciència de malaltia: es caracteritzen per la negació de la malaltia o una acceptació parcial d’aquesta. Normalment, no tenen una pèrdua objectiva i real de la gana, més aviat en tenen molta, tot i que s’ho neguen a sí mateixes i als demés a través d’una activitat frenètica per impedir atendre a senyals de malestar corporal que son causades per la intenció de control d’una funció biològica tan bàsica; no obstant, en etapes avançades del trastorn pot haver una pèrdua real de la gana.

Hiperactivitat: un altre característica d’aquestes persones pot ser la realització d’exercici excessiu i/o activitat extrema. Entre les pràctiques més habituals es troben l’atletisme, la dansa, l’aeròbic, les flexions, les abdominals o pujar i baixar escales. A més, se li sumen altres activitats múltiples com l’estudiar varis idiomes o fer cursos de perfeccionament acadèmic.

Obsessions i control: la intenció per oblidar-se del menjar pot provocar una dinàmica obsessiva en la seva ment, que comporta passar tot el dia contant calories; així, els pensaments sobre el menjar inunden tot l’espai psíquic de la persona, arribant a convertir-se en un trastorn obsessiu greu. També, poden aparèixer conductes obsesivo-compulsives en forma de rituals de comprovació, ordre o rentat personal.

Por a la maduresa: a l’aconseguir el manteniment de la seva restricció alimentaria perd pes, però també el seu creixement es deté. La quantitat de menjar necessari per la seva nutrició es reduïda, per tant, s’impedeix l’obtenció del pes corporal que es requereix per fer el trànsit a l’adolescència, etapa imprescindible per obtenir la maduresa; així, s’assoleix estar prim/a i mantenir un cos de nen/a, és a dir, un cos de funcionament i aparença infantil. Aleshores, els òrgans es veuen reduïts, ajustant-se a la grandària, estructura i funcionament propis de la infància. La persona amb anorèxia nerviosa, si és nen/a, manté la seva forma de vestir, o la pot canviar si està en l’adolescència.

Alteracions de l’estat d’ànim: l’alegria que poden obtenir al perdre pes pot veure’s amenaçada per la possibilitat de la pèrdua de control i, per tant, menjar més de lo proposat. Això fa que la persona es senti vençuda, apareixent la culpa per no haver aconseguit el control. La sensació de vulnerabilitat és duradora, lo que  pot provocar uns canvis i fluctuacions ràpids de l’estat d’ànim, de manera que podran sorgir signes d’irritabilitat en el cas de que es senti en perill (que seran inexplicables per l’observador).

Desequilibri en l’estil de vida: per una banda, desitgen assolir ser els més prims, però per l’altre, també desitgen ser els millors en el terreny acadèmic i professional. Així, s’intentaran demostrar a sí mateixos i als demés que son també excepcionals en els estudis. Aquest fet comportarà que no els importi dedicar una gran quantitat d’hores, ni que la seva vida es redueixi a estudiar, ni que no puguin tenir descans ni dedicar temps a l’oci. Així, en molts casos podran assolir notes brillants i expedients superbs.

Perfeccionisme: solen manifestar tendències perfeccionistes, plantejant-se metes difícils d’assolir i exigint-se en les seves tasques i accions una minuciositat impossible d’aconseguir. Permanentment, tenen la sensació de fracàs perquè mai arriben a ser perfectes. Solen sotmetre’s a horaris de forma estricta, així com també, es sotmeten a complir la dieta de forma precisa i a realitzar l’exercici físic que s’han programat sense defallir, amb la finalitat de poder valorar-se mínimament.

Subtipus

Dins de l’anorèxia nerviosa podem distingir dos grups, segons la presència o absència d’afartaments o purgues com a mètodes per assolir la pèrdua de pes:

Tipus restrictiu: son aquelles persones que aconsegueixen la pèrdua de pes a partir d’estratègies com la restricció de la seva dieta, el dejuni o l’exercici físic intens. No recorren a afartaments ni a mètodes purgatius i no tenen episodis de descontrol. A aquests pacients, se’ls ha atribuït un major perfeccionisme, rigidesa, hiperresponsabilitat i sentiments d’ineficàcia.

Tipus compulsiu/purgatiu: en aquest cas, per controlar el pes, a més de fer dieta es recorre regularment a afartaments o purgues (o ambdós). Les persones que manifesten episodis d’afartaments també utilitzen purgues, provocant-se el vòmit o recorrent a diürètics, laxants o ènemes de forma excessiva. Les purgues poden ocórrer després d’una quantitat mínima de menjar, d’una ingesta normal o després d’un afartament.

Actualment, es contempla un altre subtipus, que es centra en la realització compulsiva i excessiva d’exercici físic:

Tipus ?atlètic?: aquesta variant, contempla a aquelles persones amb el trastorn que utilitzen com a mètode fonamental l’exercici físic excessiu amb la finalitat de mantenir-se per sota del pes normal i, en els casos més extrems poden dedicar més de 10 hores diàries. Això, els permet obtenir una sensació de poder i capacitat que no poden sentir en ningun altre terreny de la seva vida. Es valoren a partir de la resistència i la superació de metes físiques i, ni les lesions poden detenir-los. Paral·lelament, també es van endinsant en el mon de les dietes, del ?menjar sa? i, per tant, rebutgen una gran varietat d’aliments ?greixosos? i insans, amb la finalitat d’assolir les condicions físiques i psíquiques que son característiques d’una anorèxia nerviosa.

Dades epidemiològiques

 2. Bulímia nerviosa

Descripció

L’aparició de la bulímia nerviosa com a trastorn ha passat de ser desconeguda a convertir-se en un trastorn relativament freqüent. Les principals característiques que envolten a aquest trastorn consisteixen en la presència d’afartaments i mètodes compensatoris inapropiats, amb la finalitat d’evitar guanyar pes. L’autoavaluació d’aquestes persones està excessivament influïda pel pes i la forma corporal. El temps de duració dels afartaments i conductes compensatòries inapropiades necessari per poder realitzar un diagnòstic és de 3 mesos, amb una freqüència setmanal d’almenys dos vegades.

Característiques

Algunes de les principals característiques de les persones amb bulímia nerviosa son:

Presència d’afartaments i pèrdua de control sobre la ingesta (criteris A1/A2): l’afartament es defineix com la ingesta excessiva i ràpida de menjar que va associada a una sensació de falta de control, per lo que la persona es sent incapaç de parar de menjar o de resistir-se a fer-ho. En els afartaments es sol consumir menjar variat, tot i que, en general son els aliments amb un alt contingut calòric els que prevalen. Solen donar-se d’amagat o lo més dissimuladament possible, ja que aquesta conducta les avergonyeix. Poden ser desencadenats per varis motius com estats d’ànim disfòrics, situacions interpersonals estressants, la gana intensa secundària a una dieta severa o els sentiments relacionats amb el pes, la silueta i els aliments. Així, els afartaments poden ajudar a disminuir la disfòria transitòriament, tot i que després poden ocasionar sentiments d’autodespreci i estat d’ànim depressiu.

Presència de conductes purgatives (criteri B): les conductes compensatòries inapropiades per evitar guanyar pes també caracteritzen a les persones bulímiques. Entre els diferents mètodes utilitzats el més freqüent és la provocació del vòmit, que té uns efectes immediats com son, la desaparició del malestar físic i de la sensació de culpabilitat així com, la disminució de la por a guanyar pes. Altres mètodes de purga poden ser la utilització excessiva de laxants i diürètics i, més rarament, els ènemes.

Insatisfacció cap a ell/a mateix/a i amb l’entorn: aquestes persones poden sentir una constant insatisfacció, ja que solen exigir tan a la vida com a tots amb els que manté relació, buscant que els esdeveniments succeeixin segons els seus desitjos. Tendeixen a la crítica i a la recriminació continua, ja que no suporten la suposada imperfecció en les conductes i comportaments dels demés; aquest fet pot provocar que les seves relacions es ressentin. Per altre part, la insatisfacció també es projectada cap a sí mateixos i, tot i que de forma objectiva compleixen tots els requisits dictats per la societat, tan per l’èxit professional i sentimental assolit com pel control del seu envejable cos, això només és en aparença, ja que saben quin comportament s’amaga darrere.

Dependència: normalment presenten dependència del seu entorn, tenint la necessitat de que els demés els hi prestin el seu suport per poder sentir-se vàlids. Son vulnerables a les opinions dels demés, tot i que aparentin ser persones independents, això és només un comportament reactiu i pateixen d’una gran dependència.

Impulsivitat: en molts casos solen manifestar un descontrol dels impulsos, pel que és habitual que presentin consum d’alcohol i drogues, promiscuïtat sexual, compres compulsives, conductes autolesives, cleptomania, així com és freqüent que tendeixin a estar involucrades en situacions difícils i arriscades.

Subtipus

Dins de la bulímia nerviosa podem trobar dos subtipus, segons la presència o absència d’un ús regular de mètodes de purga que s’utilitzen com a compensació de la ingestió d’aliment durant els afartaments:

• Tipus no purgatiu: apareix quan la persona utilitza altres tècniques compensatòries inapropiades, com el dejuni o l’exercici físic intens, però no hi ha provocació del vòmit, ni un mal ús de laxants, diürètics o ènemes.

Dades epidemiològiques

• Factors determinants

Els factors que participen en l’origen i el desenvolupament dels trastorns del comportament alimentari poden ser agrupats en dues categories:

Tot i així, actualment se sap que no existeix un únic factor causal, sinó que sol ser la combinació de varis que poden comportar que una persona concreta desenvolupi el trastorn. Així, factors de tipus socioculturals, familiars, biològics i psicològics podran determinar que una persona i no un altre comenci a manifestar la malaltia.

3. Reconèixer un trastorn del comportament alimentari: senyals d’alerta

Anorèxia nerviosa

• • Sol desenvolupar l’habilitat per mentir i dissimular la realitat. Menteix a tothom, tan a sí mateix/a com a la família i a les persones del seu entorn, amb la finalitat de protegir-se.
  • Presenta una pèrdua de pes progressiva o brusca, relacionada amb la reducció de menjar que normalment s’inicia de forma palatina i pot assemblar-se a la de qualsevol noia que vol aprimar-se; però en aquests cas, la diferència rau en la falta de límits en els objectius a assolir amb la dieta; un cop ha perdut un cert pes o ha eliminat determinats aliments sempre vol anar a més. No reconeix en cap moment que vulgui perdre pes de manera conscient.
  • Inicialment, pot sentir-se eufòric/a, més content/a i fins i tot, pot mostrar una major preocupació pel seu aspecte, volent-se comprar més roba, etc. Això, sol passar al inici del trastorn.
  • La disminució del pes adquireix un significat especial, ja que simbolitza un triomf en la seva vida. Tot i així, com que mai li sembla suficient com per sentir seguretat, el temor és persistent. Viu amb una sensació d’amenaça constant que li produeix un gran sofriment.
  • Evita els dinars amb la família en els que pugui ser controlada utilitzant multitud de pretextes i justificacions més o menys creïbles.
  • A l’asseure’s a taula sol tenir protestes sobre la quantitat, la classe o el greix del menjar. Pot fer comparacions amb els plats de la resta i sempre sembla que el seu estigui més ple. Habitualment té rabietes i qualsevol comentari que facin els demés sobre la seva manera de menjar podran provocar respostes molt agressives.
  • La seva forma de menjar sol ser molt peculiar, manipula els aliments, els talla en trossos molt petits, escampant-los pel plat per donar la sensació de que son restes, extreu el suposat o real greix amb paper de cuina, amaga el menjar o fa que li caigui per sobre, etc.
  • Sol dedicar un temps llarg per menjar, objectivament interminable. El consum de cafè i de tabac (si fuma) poden augmentar, així com també les begudes light o infusions, els caramels sense sucre i mastegar xiclets sense parar, sent mètodes per controlar la gana.
  • Pot manifestar un creixent interès per temes de nutrició, col·leccionant tot tipus de receptes o llibres de cuina i nutrició o dietes alimentàries.
  • Es mostra pendent del que mengen els demés o inclús, els obliga a menjar més que ell/a. Es probable que comenci a adoptar un control i supervisió sobre el menjar familiar, fent la llista de la compra i acompanyant a la mare a comprar; en el supermercat es fixarà en totes les calories dels productes, elegint els aliments que en tinguin menys.
  • Pot ser que progressivament es vagi fent càrrec de les tasques culinàries. També, decideix vigilar la forma de cuinar per evitar que es posi oli o greix en els seus plats i pot exigir que es mesuri i pesi el menjar de forma precisa. Arriba un moment que la persona dirigeix i domina la cuina.
  • Apareix una tendència a substituir a la mare en les tasques generals de la casa, fent que aquesta perdi el seu rol en el sistema familiar; també, poden arribar a prendre una postura dominant en tot el sistema familiar.
  • Rebutja o evita qualsevol cita social que impliqui menjar, negant-se rotundament a assistir a esdeveniments o celebracions. Si ha de menjar fora de casa, difícilment sabrà que elegir i tardarà molt en decidir; un cop feta la petició pot obsessionar-se per l’elecció. Aquestes dificultats per participar en menjars socials contribueixen a que el seu aïllament sigui més greu.
  • Apareix una obsessió per la bàscula degut a la necessitat per controlar el pes; així, pot fer una utilització obsessiva de la bàscula, pesant-se diàriament i fins i tot, vàries vegades al dia.
  • Comença a dedicar una gran quantitat d’hores a fer exercici físic, diàriament i generalment de forma solitària; a més, pot ser que dediqui molt temps a activitats extraescolars o extralaborals, realitzant una activitat desmesurada sense tenir espai pel descans, les relacions o l’oci.

Bulímia nerviosa

• Quan el desig de menjar dominen a la persona, no hi haurà res que se li resisteixi. Pot consumir grans quantitats de menjar com cereals, galetes o xocolata, així com tot el que trobi per casa. La família pot notar la presència d’afartaments per la desaparició de menjar.  

• Per mantenir el pes dins d’uns límits, intenta evitar l’esmorzar, el dinar o el sopar o bé, fer dejuni tot el dia. Això pot fer que la seva alimentació acabi sent un caos, ja que els dejunis poden trastocar les hores de menjar i, després de passar un temps de privació la sensació de gana pot invair-la provocant que comenci a ingerir qualsevol aliment i a qualsevol hora de forma descontrolada.

• El seu pes pot fluctuar ràpidament, inclús durant la mateixa setmana. En els dies de més pes pot ser que no vulgui sortir de casa o inclús ni de l’habitació.

• Pot gastar diners en menjar de forma excessiva,  sense donar justificació; la família no entendrà en què gasta els seus diners; sol donar explicacions confuses.

• Hi ha indicis que poden denotar l’existència de conductes purgatives; així, es pot observar que menja molt sense augmentar de pes o que s’aprima menjant normal. El temps que passa en el lavabo augmenta; la desaparició immediata després de menjar, el soroll constant de la dutxa, de la cadena del vàter, el descobriment de laxants, diürètics o pastilles per aprimar-se, el increment de fatiga i cansament, l’aparició de mareigs; presència de boqueres continuades, diarrees o ganes d’orinar freqüents; la dificultat de concentració i disminució del rendiment acadèmic, etc.

• Poden presentar alteracions impulsives com conductes autolesives, degut a les crítiques o als sentiments de culpabilitat que experimenten; consum abusiu de substàncies, sobretot d’alcohol, promiscuïtat sexual o comportaments inadequats com robar, sobretot quan el deteriorament és significatiu, ja que pot arribar a fer qualsevol cosa per aconseguir menja.

Anorèxia nerviosa i bulímia nerviosa: característiques comuns

Les conductes alimentàries de les persones que pateixen de trastorns del comportament alimentari, son conseqüència directe de l’intent per voler canviar el seu cos. Així, tan en anorèxia nerviosa com en bulímia nerviosa, existeixen alteracions de la imatge corporal, que es poden observar a partir de diferents indicis com:

• Per altre part, també poden presentar altres aspectes com:

• Les relacions interpersonals amb els amics poden complicar-se, degut al rebuig d’assistir a les cites socials, el que dóna lloc amb el temps, a l’aïllament.

4. Complicacions mèdiques

Els trastorns del comportament alimentari poden implicar el desenvolupament de greus complicacions mèdiques, sobretot en l’anorèxia nerviosa degut a la desnutrició. En el cas de les persones amb bulímia nerviosa, les complicacions poden presentar-se degut, quasi sempre, a les conductes compensatòries de purga. A continuació es destaquen algunes de les alteracions més comuns:

5. Tractament

L’abordatge dels trastorns del comportament alimentari ha de ser realitzat per un equip multidisciplinari, lo que requereix el treball conjunt de varis especialistes, ja que és important cobrir tan els problemes psicopatològics com la patologia orgànica que pateixen aquests pacients, per tal de procurar l’èxit en el tractament. 

Objectius

Els principals objectius terapèutics que es persegueixen en el tractament dels trastorns del comportament alimentari son:

En anorèxia nerviosa:

En bulímia nerviosa:

Tipus de tractament

Existeixen diferents possibilitats de tractament, entre les que trobem:

Entre els possibles serveis que s’ofereixen en les diferents modalitats de tractament podem trobar:

Pel que fa a les diferents tècniques o modalitats de tractament psicoterapèutic podem destacar:

Duració i resultats del tractament

Un trastorn de la conducta alimentaria pot implicar anys de tractament intensiu ? el promig de duració és de 2-4 anys- i pot continuar, tot i que els aspectes alimentaris s’hagin recuperat. La durada pot dependre de varis factors com el temps d’evolució del trastorn o la seva gravetat.

Respecte als resultats de tractament, generalment s’aconsegueix que dos tercis de les persones amb trastorns del comportament alimentari es recuperin de forma estable; pel que fa a la resta, la majoria es recuperen de forma parcial i un grup petit no es recupera mai.

6. Prevenció

Els programes i les mesures de prevenció s’han desenvolupat amb la finalitat de reduir i evitar l’aparició de nous casos de trastorns del comportament alimentari. Alguns dels factors que fan pensar en la necessitat de dur a terme certes mesures preventives son: l’augment de la incidència, la gravetat d’aquestes patologies i la rapidesa amb la qual es poden contagiar d’uns adolescents a d’altres.

Es poden destacar tres nivells de prevenció, que es troben interrelacionats, és a dir, que passar de les estratègies preventives d’un nivell a les de l’altre representa el fracàs total o parcial de les mesures adoptades en el nivell previ. Tot seguit, es poden observar els principals objectius i mètodes que es proposen en cada nivell: