Les persones amb trastorns de personalitat es caracteritzen per presentar un conjunt de trets inflexibles i desadaptatius. Un tret és una forma de pensar, sentir i comportar-se estable en el temps, és el que anomenem el caràcter.
Aquests trets per ser funcionals han de permetre certa flexibilitat i variabilitat, en funció de les circumstàncies i han de possibilitar un cert grau d’adaptació en funció de la situació que es viu, per tant, és necessari que existeixi la capacitat d’adaptar-se i de ser flexibles.
Aquest conjunt de trets estables i de llarga durada, se solen iniciar en l’adolescència i s’esténen a una àmplia gamma de situacions personals i socials, fet que pot provocar un malestar clínicament significatiu, deteriorament laboral, social i d’altres en àrees importants de la vida de les persones.
Trastorn Paranoide de la personalitat:
Patró de desconfiança, suspicàcia, ressentiment i hostilitat, que fa que s’interpretin maliciosament les intencions dels altres. Tenen escasses relacions socials degut a la seva desconfiança, però també solen provocar un rebuig en els demés per la seva conducta hostil.
Trastorn Esquizoide de la personalitat:
Les persones que ho pateixen es caracteritzen per la falta d’interès en relacionar-se socialment i per una restricció de l’expressió emocional que provoca una desconnexió de les relacions socials amb preferència per les activitats solitàries i una escassa o nul·la experiència de plaer acompanyada de manca d’amistats íntimes.
Trastorn Esquizotípic de la personalitat:
Les persones que el pateixen presenten un patró de dèficit social o interpersonal amb una gran disminució de la capacitat per a les relacions personals, que els provoca malestar intens amb ansietat social excessiva, acompanyat de distorsions perceptives i conductes excèntriques i aparença peculiar o estranya.
Trastorn Antisocial de la personalitat:
També denominat psicopatia o sociopatia. Patró de menyspreu, violació dels drets dels altres, i no acceptació de les normes socials, es caracteritza per ser fals i impulsiu, amb una conducta agressiva i irritable, a més de indiferència o falta de remordiment de les seves conductes.
Trastorn Límit de la personalitat:
Dificultat en regular les propies emocions i els pensaments, comportament impulsiu i imprudent i una inestabilitat en les relacions interpersonals, l’autoimatge i l’afectivitat, a més de sentiments crònics de buit. Les relacions socials són intenses i extremes, amb grans esforços per evitar l’abandó, podent arribar a recórrer a amenaces d’autolesió o suïcidi.
Trastorn Histriònic de la personalitat:
Es manifesta per una emotivitat excessiva i per la necessitat de cridar contínuament l’atenció a través de comportaments inapropiats per la situació. La interacció amb els altres és teatral i inadequadament provocativa o seductora, i sovint creu que les relacions són més íntimes del que són realment.
Trastorn Narcisista de la personalitat:
Pauta generalitzada de grandiositat, necessitat d’admiració i falta d’empatia. Preocupació constant per l’èxit, el poder, la bellesa o l’amor ideal, creient que és especial o únic i que per tant solament pot relacionar-se amb persones d’alt nivell.
Trastorn de la personalitat per Evitació:
Patró d’inhibició social, és a dir restricció de les relacions socials, degut a una alta hipersensibilitat a l’avaluació negativa per part dels altres i por a ser avergonyit o ridiculitzat, que li fa evitar les activitats que suposen un contacte interpersonal per por de la crítica o de fer el ridícul.
Trastorn de personalitat per Dependència:
Es caracteritza per un patró de comportament submís relacionat amb l’excessiva necessitat de ser cuidat per un altre. Pors a la separació o a l’abandó, dificultats en prendre iniciatives per ell mateix, a més d’una dificultat per prendre decisions pròpies i assumir responsabilitats del dia a dia.
Trastorn de personalitat Obsessiu-Compulsiu:
Preocupació excessiva per l’ordre i el perfeccionisme, que pot arribar a interferir amb la finalització de tasques. Conducta inflexible i sense espontaneïtat, acompanyada de necessitat de control propi i dels altres.