Tractament de la Enuresi

Fer-se pipí al llit

La enuresi infantil és l’emissió repetida d’orina en el llit o en la roba, de forma involuntària o intencionada.

L’edat cronològica a partir de la qual es considera problema és de cinc anys, en el cas de les nenes i de sis en el dels nens.

La majoria dels nens aconsegueix el control diürn entre els dos i tres anys; el nocturn pot trigar bastant més: un de cada deu nens no ho assoleix abans dels sis anys d’edat.

A partir d’aquesta edat, si el nen/a segueix mollant el llit, es pot pensar que el nen/a presenta una dificultat en el control de esfínters.

En tots els grups d’edat, s’ha vist que és més freqüent en els nens que en les nenes, a més en els nens triga més temps a guarir. Als 5 anys un 15-20% dels nens no controlen l’orina durant el somni.

Amb l’edat, la freqüència disminueix, aproximadament a raó d’un 10% anual. Als 8 anys uns 7-8% dels nens pateixen enuresis.

Sobre els 10-11 anys un 2-3% de nenes i un 4-5% de nens són enurétics. S’estima que un 0,5-1% dels adults sofreixen aquest problema.

Causes per a seguir sense controlar el pis

Els nens no mullent el llit a  propòsit. La enuresi pot tenir una sèrie nombrosa de causes que poden estar relacionades amb un desordre del dormir, amb un desenvolupament més lent que el normal del control de la bufeta, o amb el resultat d’emocions i tensions que requereixen especial atenció.

Rarament significa que el nen té un problema dels ronyons o de la bufeta.

Les causes emocionals són moltes. Quan un nen petit comença altra vegada a orinar-se al llit després de mesos o anys de no fer-ho, se sospita que aquests símptomes puguin ser causats per nous temors o inseguretats.

Això pot succeir després que el nen presenciï alguns canvis en la seva vida, per exemple, el trasllat de la família a un nou ambient, la pèrdua d’un membre de la família o d’un ésser benvolgut, l’arribada d’un nou bebé en la família, el canvi d’escola, situacions d’estrès, etc.

La enuresi pot estar relacionada amb algun conflicte psicològic i afectiu del nen, amb la necessitat del nen de cridar l’atenció. També es produeix per cansament o estrès emocional.

Un altra possible causa pot estar en l’ambient familiar que viu el nen, en una família que el sobreprotegeix  o que ofereix poc afecte als seus fills.

Hi ha pares que creuen que si el nen no controla el pis és perquè és mandrós i no presta major atenció al tema, i així els apliquen càstigs i els provoquen amb burles, el que farà que el problema perduri més i trigui més en resoldre’s.

Tractament per a recuperar el control

Orientació i aconsellament familiar. Psicoteràpia infantil. Tècnica de Mouwrer. Els resultats d’aquesta terapèutica els podem situar al voltant del 90% dels casos tractats.