El menjar sol ser un fenomen d’oci, de diversió, de relació social, que a vegades s’utilitza com a via per sortir de l’ansietat o l’estrès.
En la societat actual i, específicament en els països desenvolupats, es sol menjar més de lo que es necessita i això pot comportar que una persona manifesti sobrepes o obesitat.
En molts casos, el sobrepes i l’obesitat poden acompanyar-se d’estats d’ansietat, depressió, insatisfacció i inseguretat.
La conducta de menjar es composa de tres moments, en primer lloc es sent apetit o gana, després s’ingereixen els aliments i, per últim, al cap d’una estona s’experimenta la sensació de sacietat.
En el cas d’addicció al menjar, es produeix una sobreingesta compulsiva, és a dir, que apareixen de forma regular afartaments de menjar sense control.
La persona sent una sensació de gana voraç, irreprimible, amb lo qual els afartaments solen iniciar-se de forma brusca.
La ingestió (normalment en solitari o d’amagades) d’una gran quantitat de tot tipus d’aliments, tot i que solen predominar aquells amb un alt contingut calòric (dolços, xocolata, patates fregides…).
Això, es podueix en un període de temps que pot oscil·lar entre els 20-60 minuts i, finalitzen quan la persona es troba molt plena. La quantitat de calories que es poden consumir pot oscil·lar entre les 1.500 i les 5.000.
Els afartaments produeixen una gratificació de forma ràpida:
Es redueix la inquietut i apareix la sensació d’eufòria, però al poc temps solen provocar un nivell de malestar físic, amb dolors abdominals, sensació de pesadesa, somnolència.
Preocupació a nivell psicològic, donant-se sentiments de culpa per haver perdut el control, estat d’ànim depressiu, disminució de l’autoestima…
Tots aquestes símptomes generen la possibilitat de que es produeixin nous afartaments, amb la finalitat de reduir el malestar, tot i que només transitòriament.
L’addicció al menjar
Podem definir-la com l’ànsia per ingerir aliments de forma irresistible i amb la sensació de no poder parar (pèrdua de control). En el cas de que s’intenti controlar, genera símptomes de malestar i irritabilitat.
Per altre banda, també és important diferenciar l’addicció al menjar amb el menjar molt o amb la bulímia nerviosa (trastorn de la conducta alimentaria).
En la sobreingesta compulsiva es consumeixen una gran quantitat d’aliments durant la ingesta, experimentant la sensació de pèrdua de control.
En els casos en que es menja molt, es tendeix a menjar més lentament, saborejant els aliments.
I, pel contrari, en aquelles persones amb addicció, s’ingereixen aliments per aliviar el malestar, la forma d’ingerir és voraç i, els pensaments sobre el menjar acaben convertint-se en l’eix central de la seva vida.
En quant a la bulímia nerviosa, hem de diferenciar-la de la sobreingesta compulsiva.
En aquests casos s’utilitzen mètodes compensatoris després dels afartaments (vòmits, laxants, diürètics, dejuni), així com existeix una percepció distorsionada de la imatge corporal i una gran preocupació pel pes.
Epidemiologia
Especialment, sol aparèixer en dones que es dediquen a la llar (mestresses) o en adolescents
Edat d’inici: sol situar-se al final de l’adolescència
Pronòstic: és un problema que tendeix a la cronificació sense tractament
Entre aquelles persones amb sobrepes, sol trobar-se que el porcentatge d’addictes al menjar oscil·la entre el 15% el 30%.
Causes i factors de predisposició a l’addicció al menjar
Estat emocional negatiu, fracassos afectius, ànim deprimit, sentiments de solitud, avorriment i estrès.
Certs trets de personalitat impulsius i poc autocontrol, baixa autoestima i perfeccionisme.
L’obesitat infantil: un factor de risc poden ser els hàbits alimentaris inadequats en la infància.
La realització de dietes restrictives amb idees sobrevalorades sobre aprimar poden desencadenar un desig irresistible de menjar de mode compulsiu.
Símptomes associats
L’addicció al menjar pot desencadenar un altre tipus d’alteracions com:
-
- Trastorns d’ansietat
- Trastorns depressius
- Dificultats interpersonals i familiars
- Inestabilitat emocional
- Disminució de l’autoestima
A vegades, l’addicció al menjar pot venir desencadenada per aquestes alteracions, lo que complica els seus símptomes.