Tractament de l’ansietat. Crisi d’ansietat
L’ansietat és una emoció que sorgeix de forma automàtica en situacions d’amenaça o perill, per preparar-nos per a lluitar o fugir.
Podem definir aquestes respostes, com reaccions defensives i instantànies davant el perill. Aquestes respostes, davant de situacions que comprometen la seguretat del subjecte, són adaptatives per l’espècie humana. Significa això que exerceixen una funció protectora dels éssers humans.
L’ésser humà durant milers d’anys s’ha hagut d’enfrontar a infinitat de perills, quan aquests es presentaven, les respostes més eficaces per a preservar la integritat del subjecte eren dues: LA FUGIDA O LA LLUITA.
Els mecanismes psicofisiològics humans que preparen per a la fugida o la lluita (respostes d’ansietat) han complert un eficaç paper al llarg dels temps.
El problema, és que l’ésser humà ja no ha d’enfrontar-se amb animals que corren darrere d’ell. Tanmateix, molts altres agents estressants l’envolten i l’acompanyen al llarg de la seva existència, fent que el fantasma del perill aparegui darrera de qualsevol situació inofensiva.
En les societats avançades modernes, aquesta característica innata de l’home s’ha desenvolupat de forma patològica conformant, en alguns casos, quadres simptomàtics que constitueixen els trastorns d’ansietat, que tenen conseqüències negatives i molt desagradables per a les persones que els pateixen.
Trastorns d’ansietat:
Es troben les fòbies, el trastorn obsessiu-compulsiu, el trastorn de pànic, l’agorafòbia, el trastorn per estrès post-traumàtic, el trastorn d’ansietat generalitzada, etc.
En el cas del trastorn d’ansietat generalitzada, per exemple, l’ansietat patològica es viu com una sensació difusa d’angoixa, por i desig de fugir, sense que, qui la pateix pugui identificar clarament el perill o la causa d’aquest sentiment.
Aquesta ansietat patològica és el resultat dels problemes de diversos tipus a què s’enfronta la persona en la seva vida quotidiana, i sobretot de la forma en que interioritza i pensa sobre els seus problemes. L’ansietat és la més comuna i universal de les emocions. Reacció de tensió sense causa aparent, més difusa i menys focalitzada que les pors i les fòbies.
Cal matisar, que l’ansietat en si no és quelcom patològic, el que genera problemes és la resposta incorrecta d’aquesta emoció de manera crònica, davant de determinades situacions o estímuls que resulta desadaptativa per a l’individu.
La reacció emocional davant un perill o amenaça es manifesta mitjançant un conjunt de respostes:
COGNITIVES, FISIOLÒGIQUES I CONDUCTUALS
SÍMPTOMES COGNITIUS:
- Preocupació.
- Inseguretat.
- Por o temor.
- Aprensió.
- Pensaments negatius d’inferioritat, incapacitat…
- Anticipació del perill o amenaça.
- Dificultat de concentració.
- Dificultat per prendre decisions.
- Sensació de desorganització o pèrdua de control vers l’entorn.
SÍMPTOMES MOTORS:
- Hiperactivitat.
- Paralització motora.
- Moviments maldestres i desorganitzats.
- Tartamudeig i altres dificultats d’expressió verbal.
- Conductes d’evitació.
SÍMPTOMES FISIOLÒGICS:
- Cardiovasculars: Palpitacions, pols ràpid, tensió arterial alta, accessos de calor.
- Respiratoris: Sensació de sufocacions, ofec, respiració ràpida i superficial, opressió toràcica.
- Gastrointestinals: Nàusees, vòmits, diarrea, aeorofagia, molèsties digestives.
- Genitourinaris: Miccions freqüents, enuresi, ejaculació precoç, frigidesa, impotència.
- Neuromusculars: Tensió muscular, tremolor, formigueig, mal de cap tensional, fatiga excessiva.
- Neurovegetatius: Sequedat de boca, sudoració excessiva, marejos.
CLASSIFICACIÓ DELS TRASTORNS D’ANSIETAT (DSM IV):
- Angoixa sense agorafòbia
- Angoixa amb agorafòbia
- Agorafòbia
- Fòbia específica
- Fòbia social
- Estrès posttraumàtic
-
Trastorns:
- obsessiu compulsiu
- A causa de malaltia mèdica
- Estrès agut
- Ansietat generalitzat
- Induït per substàncies
- Trastorn no específic
CONTROL DE L’ANSIETAT
Si som capaços de controlar la situació en què tenim ansietat, ja està solucionat el problema, si no som capaços, el símptoma reapareixerà. Si es generalitza el problema pot aparèixer una sensació de pèrdua de control.
ASSERTIVITAT
L’assertivitat és l’habilitat d’expressar els nostres desitjos d’una manera amable, franca, oberta, directa i adequada, aconseguint dir el que volem sense atemptar contra els altres. Negociant amb ells el seu compliment.
A més cal tenir en compte el lloc, l’oportunitat, la intensitat, les característiques de l’interlocutor i el llenguatge no verbal per a que la comunicació assertiva sigui apropiada.
Es tracta de saber demanar, saber negar, negociar i ser flexible per poder aconseguir el que es vol i sobretot expressar els sentiments. També en fer i rebre compliments, i fer i acceptar queixes.
TÈCNIQUES TERAPÈUTIQUES
- Teràpies cognitiu-conductuals, teràpies analítiques, etc. acompanyades de medicació si fos necessari.
- Acceptació de sensacions.
- Desensibilització sistemàtica.
- Exposició.
- Entrenament en assertivitat