Autoimatge, autoconcepte
Qui és vosté? Com creu que és? Es coneix a sí mateix? De quina manera es definiria?. Una persona pot definir-se com un fill o filla, com estudiant, com pare o mare…, o bé, enumerant un seguit de características (p.ex., sóc alt, moreno i prim, o sóc alegre, optimista i sociable…).
La resposta a aquestes preguntes pot revelar una part important del seu autoconcepte, és a dir, de com es veuen i de com es comprenen.
Ara bé, d’un mode descriptiu podem dir que:
L’autoconcepte és:
És el concepte que tenim de nosaltres mateixos, és a dir, l’autoimatge o representació del nostre ésser. Així, l’autoconcepte és una construcció mental de com ens percebem, exerceix de base per a l’autocomprensió i permet respondre la pregunta de? qui sóc jo?
També, inclou tots aquells paràmetres (habilitats, qualitats, aparença…) que són importants per la persona, està format per la suma de creences (pensaments, sentiments…) que cada un té sobre les seves características tant a nivell físic, com psicològic, social, afectiu o intel·lectual.
Per altre part, cal tenir present que el coneixement d’un mateix no ocórrer en un moment o etapa determinat, sinó que es va desenvolupant amb els anys, a partir d’interpretacions (de les nostres emocions, conductes…) i de comparacions amb altres? és igual o diferent?. S’inicia en la infància, s’alleugera en l’adolescència i acaba de completar-se en l’ edat adulta.
Autoestima
Un cop s’ha format un concepte sobre nosaltres mateixos, es construeix l’autoestima, que és l’avaluació que fem sobre el nostre autoconcepte, és a dir, el conjunt de sentiments positius i negatius que experimentem sobre nosaltres mateixos (com ens sentim?).
D’aquesta manera, ambdós termes estan íntimament lligats, ja que segons el que pensem sobre nosaltres, es determina com ens sentim amb nosaltres.
Així, lo més segur és que les persones amb un autoconcepte positiu tinguin una autoestima positiva i, pel contrari, aquelles amb un autoconcepte negatiu presentin baixa autoestima i inseguretat.
Si pensem que no valem res, sentirem insatisfacció, rebuig o despreci cap a nosaltres. D’un mode descriptiu, entenem que l’autoestima és:
La percepció emocional que les persones tenen de sí mateixes, és a dir, un sentiment que valora el nostre ésser, la nostra manera de ser i tot el conjunt de trets que ens conformen (trets corporals, mentals…).
També, podríem dir que és l’amor i l’apreci cap a un mateix, la consideració que es té cap als propis valors, creences, interessos i maneres de pensar.
L’autovaloració d’un mateix, que pot ser positiva o negativa (agradar-nos o no, sentir-nos capaços o incapaços…), és molt important, degut a que pot ser la responsable de fracassos o d’èxits.
Segons com es trobi la nostra autoestima podrem desenvolupar el nostre potencial i habilitats, enfrontar-nos i resoldre les responsabilitats i reptes que se’ns plantegen, tenir una major seguretat personal… no obstant, en aquells casos en que l’autoestima no sigui adequada pot portar al fracàs, a l’autolimitació i a la derrota.
Una autoestima positiva té repercussions favorables per la salut, les relacions i la capacitat d’assolir una vida satisfactòria i plena.
Per altre banda, cal destacar que l’autoestima s’aprèn, canvia i la podem modificar i millorar. Així, és un procés dinàmic en el que es realitzen ajustaments constanment, a partir de les sensacions i experiències que anem incorporant.
Característiques de la baixa autoestima
Les persones amb baixa o inadequada autoestima solen fer una interpretació errònia de la realitat i tenir una visió distorsionada de lo que realment són. Els trets, característiques o postures que presenten poden ser molt variables, perquè depenen de la personalitat de cada un; d’un mode general destaquem:
Inseguretat i insatisfacció sobre sí mateixos
Falta de confiança en sí mateixos
Dificultat per saber què és lo que volen
Solen presentar problemes per a prendre decisions, degut a un temor exagerat d’equivocar-se
Poca capacitat per enfrontar les adversitats i por al canvi
Dificultat per valorar-se a sí mateixos pels assoliments i incapacitat per reconèixer el propi valor
Necesitat d’aprovació dels demés per poder acceptar-se
Dificultat per expressar els propis sentiments
Incapacitat per dir que no i posar límits, degut al seu desig innecessari per complaure als demés, per temor a desagradar
Solen ser perfeccionistes y tenir una gran autoexigència; busquen fer tot de forma perfecte?, el que els porta a esfondrar-se quan les coses no els hi surten d’acord a les seves exigències
Problemes d’intimitat en les relacions, amb el contacte social
Solen autocriticar-se de forma dura y excessiva
Solen autoculpar-se, s’acusen i es condenen per les seves conductes, tot i que no siguin objectivament dolentes
Poden exagerar la magnitud dels seus errors, lamentant-se per ells i sense permetre’s el perdó
Solen justificar-se pels errors que cometen o tiren la culpa dels seus fracassos als demés o a la situació
Presenten una hipersensibilitat a la crítica; això provoca que es sentin exageradament atacats, ferits i ressentits
Solen ser persones amb una hostilitat variable, és a dir, que poden irritar-se i esclatar en qualsevol moment, inclús amb coses de poca importància. Això és degut a que la seva autocrítica fa que tot els hi caigui malament o que tot els disgusti, els decepcioni i que res els pugui satisfer
Tot lo negatiu té més influència que lo positiu; solen veure-ho tot negre, la seva vida, el seu futur i a sí mateixos
En quan a alguns dels símptomes que poden acompanyar a la baixa autoestima destaquen: una inapetència generalitzada per tot, un estat de tristor, alts nivells d’ansietat, depressió, dependència, solitud, poca estabilitat emocional, desgana, insomni, passivitat.
Característiques d’autoestima positiva
Les persones amb una autoestima adequada o positiva solen presentar un bon ajustament psicològic. Alguns dels trets que les caracteritzen són:
Presenten seguretat en sí mateixos
Tenen confiança en sí mateixos i, confiança per poder resoldre els seus propis problemes
No temen als canvis
Poden reconèixer els seus propis assoliments
No dubten en si són interessants o valuosos per altres
Es senten valuosos com qualsevol altre persona i, son capaços de reconèixer diferències amb altres respecte a certes habilitats, prestigi, posició econòmica…
No es comparen, ni competeixen, ni envegen, ni es justifiquen per tot el que fan
Són capaços de tenir intimitat en les seves relacions
Són capaços de mostrar els seus vertaders sentiments
Tenen l’habilitat per perdonar-se i perdonar als demés Confien i creuen en els seus propis valors i principis i, són capaços de defensar-los inclús davant d’oposicions col·lectives
També, tenen la seguretat suficient per poder modificar certs valors o principis si observen que estaven equivocats
Confien en el seu propi judici i, no s’ha senten culpables quan altres creuen que han fet alguna cosa malament
No dediquen molt temps preocupant-se per coses passades, ni per coses futures
També, presenten estabilitat emocional, són actius, curiosos, cooperatius, amb pensament flexible, amb sentit de l’humor, etc.
Intervenció
Els principals objectius de tractament en les persones que tenen una baixa autoestima són:
1. Explorar i avaluar el problema: quins són els pensaments i sentiments que té la persona sobre sí mateixa i, quines són les creences que impedeixen que es pugui valorar de forma positiva.
2. Canviar la forma d’interpretar la realitat, és a dir, canviar aquells pensaments negatius que apareixen de forma automàtica.
3. Aprendre de quina manera enfrontar-se a situacions conflictives (entrenament en solució de problemes, entrenament de control d’un mateix, etc.).
4. Entrenament en habilitats socials (empatia, expressió d’emocions, afrontament de la crítica, assertivitat, etc.).
5. Desenvolupar la tolerància amb un mateix i disminuir l’autoexigència, (disminuir el perfeccionisme, valorar la pròpia imatge corporal, no fixar-se ideals impossibles, canviar el concepte sobre les pròpies possibilitats, etc.).