Pors, temors, inseguretat
Qué és una fòbia?
Una Fòbia és un temor persistent i identificable que resulta excessiu o irracional i que es desencadena per la presència o l’anticipació d’un objecte o una situació específica.
Les persones que pateixen una o més fòbies experimenten una ansietat constant quan estan exposats a l’objecte o la situació específica. Entre les fòbies comuns s’inclouen el temor als animals, la sang, les altures, els espais tancats o el vol.
El temor identificat ha de durar almenys sis mesos per ser considerat una fòbia i no un temor transitori. Els tipus de fòbies que s’observen amb més freqüència inclouen:
Fòbia específica – Ansietat associada amb un objecte o una situació específica. L’objecte o la situació fòbica s’evita, s’anticipa amb temor o es viu amb ansietat extrema, fins a l’extrem de interferir en les rutines i les activitats normals.
Trastorn de pànic amb o sense agorafòbia – Període inesperat i imprevisible de temor o malestar intens acompanyat de manca d’aire, mareig, atordiment, tremolor, por a perdre el control i un augment en la freqüència cardíaca (anomenat atac de pànic). Els símptomes poden trigar hores, però generalment assoleixen el seu punt màxim després de 10 minuts. L’agorafòbia es defineix com un temor als espais oberts, per exemple a estar fora o sortir sol, relacionat amb una o més fòbies o amb el temor de patir un atac de pànic.
Fòbia social – Temor a una o més situacions socials o públiques en un ambient apropiat per l’edat, amb altres individus del mateix grup d’edat (per exemple, una representació escolar, un recital, un discurs o una presentació davant un públic).
Mutisme selectiu – Incapacitat per parlar en situacions socials específiques.
Quines són les causes de les fòbies?
Les investigacions indiquen que hi ha factors genètics i ambientals que contribueixen a l’aparició de fòbies. Les fòbies específiques s’associen amb una primera trobada aterridora amb l’objecte o la situació que les provoca.
No obstant això, encara resta saber si aquesta exposició inicial que condiciona el comportament posterior és un factor necessari o si les fòbies poden desenvolupar-se en persones genèticament predisposades.
A qui afecten les fòbies?
Els trastorns fòbics són comuns a totes les edats. Es calcula que un 9% de la població pateix de fòbies. Quins són els símptomes que s’observen? Els següents són els símptomes més comuns que poden aparèixer
Quan algú es veu exposat, o anticipa l’exposició, a un objecte o una situació específica que li produeixen temor o ansietat intensa. Tanmateix, cada persona pot experimentar d’una forma diferent. Els símptomes poden incloure:
- augment de la freqüència cardíaca
- suor
- tremolor o estremit
- dificultat per respirar
- sensació d’ennuegament
- dolor o molèsties al tòrax
- malestar estomacal
- sensació de mareig o desmai
- por a perdre el control o embogir
- por a morir, atordiment
- calfreds o calors súbits
- En els atacs de pànic, s’han de produir almenys quatre dels símptomes enumerats anteriorment amb o sense una causa coneguda i identificable.
Els símptomes d’una Fòbia poden assemblar-se a d’altres trastorns mèdics o problemes psicològics.
Com es diagnostiquen les fòbies? Un professional de la salut mental qualificat, normalment DIAGNOSTICA els trastorns d’ansietat a partir d’una avaluació psicològica completa. Els pares que ADVERTEIXEN signes d’ansietat severa en els seus nens o fills adolescents poden ajudar-los buscant una avaluació i un tractament precoç. El tractament precoç pot prevenir problemes futurs.
Tanmateix, el trastorn de pànic pot ser difícil de diagnosticar en nens i adolescents i potser sigui necessari fer diverses avaluacions i proves en diversos ambients.
Tractament per a les fòbies:
El tractament específic per a les fòbies serà determinat pel profesional basant-se en el següent:
- l’edat
- la gravetat dels símptomes
- el tipus de Fòbia
- la tolerància a determinats medicaments o teràpies
- les expectatives per l’evolució del trastorn
- la seva opinió o preferència
Les fòbies, igual que altres trastorns d’ansietat, poden ser tractades eficaçment. El tractament sempre s’ha de basar en una avaluació integral.
Les recomanacions de tractament poden incloure, entre d’altres, teràpia individual o psicoteràpia analítica o conductual (concentrada en ajudar a aprendre noves formes de controlar l’ansietat i els atacs de pànic quan/si ocorren). Alguns pacients també poden beneficiar-se del tractament amb medicaments que fan que l’aparició dels atacs de pànic es puguin controlar.
Prevenció de les fòbies: