TRASTORN DE L’ORGASME
El trastorn de l’orgasme o anorgàsmia és l’absència o inhibició i quan aquesta dificultat es presenta de forma persistent o recurrent després d’una fase d’excitació normal.
L’anorgàsmia és la dificultat per assolir l’orgasme tot i que s’estigui rebent l’estimulació adequada, o existeixi un gran desig sexual i/o les condicions medioambientals siguin les apropiades.
Segons el manual DMS IV, el trastorn de l’orgasme és l’absència o retard persistent o recurrent després d’una fase d’excitació normal (tant pel que fa la durada com a intensitat).
Per al seu diagnòstic hem de tenir presents diversos factors como l’edat, l’experiència sexual i la intensitat i la durada de l’estimulació eròtica rebuda.
Les dones presenten una àmplia variabilitat en el tipus i la intensitat d’estimulació que permet assolir la resposta orgàsmica.
El trastorn pot ser primari quan la persona mai ha assolit l’orgasme, o secundari cuando aquest apareix després d’un període de resposta normal.
Quan no s’aconsegueix assolir l’orgasme en determinades situacions o condicions parlem d’anorgàsmia situacional (com per exemple assolir o no segons la parella, o segons el mètode d’estimulació utilizat)
Un tipus d’anorgàsmia situacional molt freqüent és l’anorgàsmia coital, en què resulta impossible experimentà l’orgasme durant el coït, però s’aconsegueix amb altres tipus d’activitat sexual (carícies, estimulació directa del clítoris, masturbació, etc.).
Quan la dona apren a assolir l’orgasme, generalment no perd aquesta capacitat a no ser que existeixi una pobra comunicació sexual, un conflicte en la relació, una experiència traumàtica, una alteració de l’ànim o un trastorn físic.
Trastorn de l’orgasme femení
L’orgasme femení és la culminació reflexa de l’excitació, manifestada per contraccions rítmiques de la paret vaginal i la descàrrega de la tensió muscular acompanyada de nivells variables de plaer.
Assolir-lo regularment s’associa a una elevada autoestima, autoconfiança i desig d’augmentar l’activitat sexual.
Existeixen grans diferències individuals en la resposta femenina. S’han descrit diferents estadis (Kaplan) en els quals, en un extrem trobaríem dones que poden arribar a l’orgasme només amb les seves fantasies eròtiques i en l’altre extrem estarien les dones que només l’assoleixen mitjançant estimulació contínua i intensa.
La majoria de les dones es troben en un punt intermig d’aquestes fases, arribant a l’orgasme a través de l’estimulació directa del clítoris, o indirecta a través del coït.
L’existència d’una dificultat en la capacitat d’assolir l’orgasme en la dona pot alterar la autoimatge corporal, l’autoestima i la satisfacció en les relacions.
Actualment la dona reivindica el seu paper actiu en la sexualitat, la seva necessitat, i el seu dret al plaer sexual, facilitant que cada vegada és consulti i es tracti més per aquest motiu.
Les dades epidemiològiques en la població general indiquen que entre un 16%-30% de les dones pateixen aquest trastorn.
Un 50% de les dones de la població general és incapaç d’experimentar un orgasme a través de l’estimulació coital; en canvi, la majoria de les dones poden arribar a l’orgasme amb l’estimulació.
Quan una dona respon a l’estimulació del clítoris no coital pero no es capaç de assolir l’orgasme durant el coït requereix una exploració sexològica, per valorar si la incapacitat per l’orgasme coital és una variació normal de la resposta o si és deguda a una psicopatologia individual o interpersonal.
Què provoca l’anorgàsmia femenina?
L’orgasme femení és un procés complexe que conté components biològics, psicològics i socials. La seva disfunció es relaciona amb el desconeixement de la pròpia anatomia i la funció genital, en particular, del clítoris i de la eficàcia de l’estimulació.
Les principals causes d’anorgàsmia són de naturalesa psicògena
Alguns de els motius que la provoquen són:
Causes conductuals: l’estimulació insuficient del clítoris (respecte a l’umbral orgàsmic de cada dona)
Entre les causes psicològiques, els factors més freqüents són:
L’autovigilància durant la relació sexual
L’ansietat associada a l’expectativa de l’orgasme i l’intent de controlar-lo.
Sentiments de culpabilitat (creències errònies sobre el dret d’experimentar plaer)
Dubtes sobre els sentiments cap a la parella.
Baixa autoestima o mala imatge d’aquesta.
Altres causes: succés traumàtic (abusos sexuales, violació), trastorns de l’estat d’ànim o una patologia mèdica.
Existeixen causes fisiològiques com són els canvis hormonals que es produeixen durant l’embaràs, el climateri o la vellesa.
Pot existir anorgàsmia induïda per substàncies o fàrmacs (com les benzodiacepines, antidepressius i antihipertensius)
Tractament:
- Teràpia sexual
- Psicoteràpia (conductual, analítica)
- Reestructuració cognitiva. Identificar, analitzar i modificar les interpretacions o pensaments erronis.