L’Ejaculació precoç es produeix en aquells casos en que l’home ejacula avans del que seria desitjat, és a dir, que no pot controlar el reflex ejaculatori cosa que li impedeix poder tenir control sobre la seva ejaculació.
Aquest problema afecta un 30% de la població masculina, percentatge que pot variar depenen del pais que s’estigui estudiant.
La realitat és que, l’ejaculació precoç afecta a un gran percentatge dels homes causant frustració, decepció, rebuig i pors.
Classificació
L’ejaculació precoç primària es refereix a aquella que ha existit sempre, és a dir, l’individu mai ha pogut controlar l’ejaculació.
L’ejaculació precoç secundària és aquella que apareix en un moment determinat després d’iniciar-se la vida sexual de l’individu.
Sovint, els adolescents experimenten episodis d’ejaculació precoç durant les seves primeres relacions sexuals, però amb el temps aprenen a millorar el control ejaculatori.
Causes
Les causes de l’ejaculació precoç són d’origen variat i han evolucionat amb el temps, tanmateix actualment es pot afirmar que un 90% dels casos d’ejaculació precoç responen a factors psicològics o ambientals; mentre que el 10% restant té el seu origen en desordres anatòmics o fisiològics.
En una relació sexual normal, l’excitació en l’home augmenta progresivament fins a l’anomenada fase “meseta“, gaudint del seu plaer sexual, fins el moment que, de forma voluntària, arriba al clímax.
L’ejaculador precoç no pot mantenir-se a la fase de “meseta”, sinó que es produeix una excitació ràpida i una ejaculació involuntària i prematura.
Una de les causes s’associa amb l’aprenentatge que es dóna en les primeres experiències sexuals, si aquestes s’han produït d’una manera ràpida i precipitada poden fixar un patró de conducta que pot persistir en les posteriors relacions.
Existeix una relació directa entre l’ejaculador precoç i l’home que demostra signes de depressió; els símptomes relacionats amb aquesta patologia afecten el cercle afectiu de l’individu generant tristesa, decaïment o canvis d’humor.
Aquesta situació és traslladada automàticament a la vida quotidiana i habitual; modificant el rendiment laboral, les ganes i la voluntat per realitzar activitats sexuals.
Les pors també són un factor que poden derivar en algun grau d’ejaculació precoç. Per exemple la por a tenir relacions sexuals condiciona el rendiment de l’home en el sexe. Aquesta “repressió sexual” pot donar-se des dels inicis de l’home en la sexualitat o bé desenvolupar-se en edats més madures per falta de comunicació o relació insatisfactòria amb la parella.
En molts casos, l’ejaculació precoç és signe d’una afecció psicològica (ansietat, nerviosisme, etc.) o emocional (culpabilitat, angoixa, etc.) i en pocs casos és deguda a un trastorn orgànic.
Causes orgàniques
L’ejaculació precoç pot ser conseqüència de infeccions urogenitals de la uretra posterior i de la pròstata
Alteracions de tipus neurològic
Trastorns degeneratius, alteracions vasculars
Fàrmacs antidepressius, antihipertensius, estimulants i antigripals
Desequilibris hormonals
Malalties que alteren els mecanismes reflexos de l’ejaculació
Trastorns psiquiàtrics
Factors psicològics i ambientals
Encara que normalmente se subestima la relació existent entre el benestar emocional i l’acte sexual satisfactori, l’ejaculació precoç pot ser causada, temporalment, per:
Depressió, estrès
Repressió sexual, manca generalitzada d’autoconfiança
Manca de comunicació amb la parella
Ferides emocionals
Baixa autoestima
Conflictes de parella no resolts que interfereixen amb l’habilitat d’aconseguir una intimitat emocional
Estat extrem de desig i excitació sexual.
L’ejaculació precoç no resolta pot generar altres formes de disfunció sexual: Disfunció erèctil, anorgàsmia, etc.
Altres consideracions
Per últim podem destacar l’aprenentatge inadequat de l’individu en edats primerenques com la infantesa o l’adolescència. És possible que els joves s’iniciin en la vida sexual amb uns hàbits erronis o amb pràctiques inadequades que poden originar ansietat en el coït.
L’ansietat és molt freqüent en els joves i justament es desenvolupa a partir d’aquestes primeres etapes de més gran expressió de les hormones sexuals. Aquest és el cas de la masturbació precipitada, els missatges antisexuals durant la infantesa i fracasos sexuals entre d’altres.
Intervenció
Un cop diagnosticada correctament la disfunció i valorat adequadament el seu possible origen, el tractament estarà orientat cap a una intervenció sexològica, urològica o psicològica.
Afortunadament, amb els avenços en el camp de la sexologia, avui és possible controlar l’ejaculació precoç.
Els tractaments per a l’ejaculació precoç es basen en tècniques i exercicis que actuen sobre les zones claus que regulen el reflex ejaculatori:
Teràpia sexual
Tècniques cognitivo conductuals
Teràpia de parella