04 des. Característiques de la síndrome d’asperger
La síndrome d’asperger, pertany a un grup de trastorns del desenvolupament cerebral, als quals se’ls coneix com trastorns de l’espectre autista o TEA, on també es troba l’autisme entre d’altres, s’utilitza el terme espectre ja que els símptomes i el nivell de deteriorament del grup de trastorns és ampli i variat. Els símptomes generals dels trastorns de l’espectre autista es troben dins de tres àrees: deteriorament de l’activitat social, dificultats en la comunicació i comportament repetitiu i estereotipat, el diagnòstic és fa quan el nen té 2 o 3 anys, sent els pares els primers en adonar-se del desenvolupament anormal del fill.
La síndrome d’asperger pertany a aquesta categoria de TEA, la característica principal de la síndrome, que ho diferencia amb els altres trastorns del grup, és l’ús del llenguatge amb finalitats comunicatives i habilitats socials adequades. Un nen amb síndrome d’asperger pot relacionar-se amb els altres, no sense certes dificultats ja que utilitza el llenguatge de forma inusual, no entenent metàfores o ironies per exemple, i comprenent les coses de forma literal i no complexa.
El comportament pot ser repetitiu i perseverant, sent comú que el nen tingui un tema específic sobre el qual pot arribar a ser un autèntic expert , per exemple si a un nen amb síndrome d’asperger li apassionen els dinosaures, tindrà la seva habitació plena d’aquests: llibres, joguines, pel·lícules… i a més serà un dels temes de conversa on mes soltura tindrà, podent fins i tot treure-ho a dilació encara que no sigui l’ocasió.
El nen amb síndrome d’asperger sol no tenir consciència dels sentiments o intencions d’uns altres, en psicologia a això se li diu “teoria de la ment”, i es refereix específicament a la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre o atribuir pensaments i intencions a altres, com aquesta capacitat no esta present, fa que les relacions socials amb altres nens de la seva edat siguin mes dificultoses i per tant no solen tenir amics.
Un altra característica important és la sensibilitat al canvi, aquests nens s’alteren fàcilment per canvis en rutines i transicions, sent important per part de la família tenir sempre un horari establert, indicant-li a cada moment que és el que passarà, on van o qui ve a casa.
És important que la família i l’entorn mes proper coneguin els símptomes característics del trastorn i com aquests es reflecteixen en el nen, per així entendre els comportaments diferents o estranys i potenciar les capacitats i habilitats positives que pot presentar malgrat patir el trastorn.