10 febr. DISFÒRIA DE GÈNERE A LA INFÀNCIA
Què és la disfòria de gènere?
També conegut com Trastorn d’identitat de gènere, es refereix a la discordança entre identitat de gènere i genitals, és a dir, les persones afectades per aquest trastorn no s’identifiquen ni senten com seu el sexe amb el qual van néixer o es els va ser assignat, causant això un rebuig i un malestar significatiu.
En el llibre Tractat de Psiquiatria de l’infant i l’adolescent La disfòria de gènere és definida com: El sentiment d’incomoditat que tenen algunes persones respecte a l’propi sexe ». Aquest malestar prové de la convicció pròpia de l’individu com a persona que la seva identitat sexual no coincideix amb el sexe anatòmic que posseeix.
Tot i que els símptomes de la disfòria de gènere poden aparèixer a una edat primerenca de l’infant, no cal confondre-la amb altres comportaments que pot identificar-se com poc comuns de l’gènere femení o masculí. Que a una nena li agradi jugar amb cotxes, per exemple, no vol dir que està presentant símptomes primerencs de disfòria de gènere.
Símptomes
El principal símptoma de la disfòria de gènere és el sofriment prolongat i profund de l’infant, adolescent o adult que pateixi aquest trastorn. Presentarà llargs períodes de desànim, especialment quan es veu en l’obligació d’adoptar un “paper” amb el que no sent comoditat.
- Incomoditat intensa feia el seu cos, especialment els seus genitals.
- Comportaments poc comuns del seu gènere, especialment a mesura que s’acosten més a l’adolescència.
- Sentiment que alguna cosa pertorba la seva vida i no els permet ser ells mateixos.
- Negar-se a vestir segons ho indica el seu sexe anatòmic.
- Va rebutjar als seus genitals, fins i tot pot arribar a autolesionar en algun moment.
Estadístiques:
Els estudis relacionats a aquest trastorn són molts, encara que els seus resultats varien depenent de molts factors culturals i socioeconòmics.
- Es calcula que només un 3% dels casos que presenten persistentment comportaments poc comuns acaben per buscar canviar el seu sexe.
- Generalment els joves que presenten aquests comportaments poc comuns fins a arribar a la seva adolescència, en un 75% evolucionen directament cap a l’homosexualitat.
- El 20% dels casos de comportaments poc comuns, aquests comportaments evolucionen cap a l’heterosexualitat.
Tractament:
És important un diagnòstic adequat a temps d’el problema per evitar patiment constant i prolongat a l’infant, així podrà expressar el que sent i sentir que ningú està jutjant. El més recomanable és que si els pares sospiten d’algun comportament poc comú que s’ha presentat per molt temps, acudeixin a un professional de la salut mental perquè pugui orientar-los aviat.
Un bon Psicòleg a Sabadell sabrà què fer en aquest cas. El suport, respecte i sensibilitat és el millor tractament per a un nen o adolescent que pateixi disfòria de gènere, això ho ajudés a combatre el rebuig social i la discriminació. Cal respectar el ritme de l’infant, els seus sentiments i els seus desitjos, de manera que és vital tenir una actitud molt prudent ja que és un tema molt complet.
El principal objectiu d’un tractament en aquests casos és alleujar les pors, inseguretats i sofriments de l’infant i ensenyar-li que pot ser feliç tal com és.