08 juny La felicitat depèn en gran part d’un mateix
Connie Capdevila
Psicòloga i mediadora social
Avui celebrem el Dia Internacional de la Felicitat, instituït per l’Organització de les Nacions Unides fa dos anys al reconèixer que la felicitat i el benestar són objectius i aspiracions universals en la vida dels éssers humans. L’ONU també demana que felicitat i benestar siguin objectius perseguits per les polítiques públiques. Des de temps immemorials ens hem preguntat com podríem ser més feliços. El que abans era tasca de filòsofs, avui és evidència científica, fruit de la neurociència i la psicologia. Així, ara sabem que ser rics no ens garanteix la felicitat perquè solament depèn en un 10% de circumstàncies externes. Si guanyéssim l’Euromilió sentiríem inicialment un enorme plaer, però al cap de poc tornaríem al nostre nivell de satisfacció anterior, tret que els diners ens fessin sortir, directament, de la pobresa. Una vegada assimilades les grans novetats o sacsejades de la vida, les persones solen recuperar l’ànim habitual. També s’ha constatat que el 50% de la nostra felicitat està vinculada a factors genètics. Allò tan conegut de la tendència a preocupar-se, a veure el got mig ple o mig buit, el pessimisme i l’optimisme, a tenir un baix o alt autocontrol, a ser rígids o flexibles. Les bones notícies dels descobriments arriben ara: el 40% de la felicitat personal és qüestió de cadascú. Dependrà de què facis, com interpretis el que et passa, quines habilitats personals practiquis, les teves relacions socials, rutines o activitats.
Entre els ingredients bàsics per aconseguir una bona recepta personal de felicitat hi ha la xarxa de relacions socials -començant per família i amics-, trobar un sentit a la vida, tenir unes metes coherents amb els teus valors i disfrutar del que fas. Els investigadors aconsellen disfrutar de les petites coses del moment a través dels cinc sentits, centrant-nos en cada instant amb atenció plena. També suggereixen dedicar més temps a estar amb els amics i enfortir la nostra xarxa social. La gent feliç mostra tendència a ser oberta i a tenir menys prejudicis amb estranys.
En la meva consulta professional tracto amb molts estrangers que han vingut a viure a Barcelona atrets pel seu glamur i convençuts que la nostra manera de viure els satisfarà plenament. En la pràctica, en canvi, es troben que han perdut la seva xarxa d’afectes i reconstruir-la els resultarà tasca primordial si volen sentir-se satisfets.
Per continuar la tònica comprensible que es pretén donar a aquest article, la investigació també aconsella que cadascú faci el que li plagui fer i busqui el seu flow, la manera de fluir passant les hores gairebé sense adonar-se en una tasca que realitzi amb excel·lència i habilitat. A més, de tant en tant convé aventurar-se a provar coses noves sortint de la zona de confort de cadascú. També convé filtrar, adonar-se’n i assaborir les coses positives que ens passen.
Fins i tot més: hem de ser conscients del nostre diàleg interior, l’anglès self-talk. Hi ha gent que tendeix als pensaments negatius, a interpretar de manera pessimista el que li passa en la vida. Com a exemple gràfic, dues persones atrapades en un embús conduint per les Rondes de Barcelona poden interpretar la circumstància de forma bastant diferent. Una pot pensar que està atrapada, que sempre li passen aquestes coses, i sentir ràbia, frustració i ansietat davant la situació. Una altra, patint el mateix problema, es dirà: «Això sembla que va per llarg, aprofitaré per posar música i no estressar-me…». Som responsables del que pensem. El que ens diem en relació amb cada situació concreta té efecte en com ens sentim. I podem canviar aquests pensaments sent-ne conscients: si som massa perfeccionistes o autocrítics, si ens diem «hauria d’haver fet això, hauria d’haver fet allò», o pintem els pitjors escenaris de futur. Els psicòlegs sabem que fomentar les emocions positives està associat a una millor salut, l’assoliment d’objectius i la resiliència, i que protegeix contra la depressió i l’ansietat. La teràpia psicològica també ajuda a fomentar les emocions positives.
Cap desig de frivolitzar, i menys encara en els temps tan durs que vivim. La felicitat no significa absència de sentiments negatius. La felicitat té un impacte directe en les nostres vides per viure més temps, amb millor salut, ser més creatius i tenir més èxit. La teva satisfacció vital repercuteix en la família i en els amics, fa que la seva vida sigui millor. En la nostra societat tendim a glorificar les persones que tenen diners i posició, prioritzem valors externs que no ens faran feliços a la força. I, tornant a la saviesa popular, ja ho deia la cançó de Louis Armstrong: «Quan somrius, el món sencer et somriu». Val la pena recordar-ho avui.